diumenge passat, TV3 va dedicar l'espai 30 minuts a la vergonya que suposa tenir la N-II com la tenim, feta un nyap. Després de veure el reportatge només caldria afegir una pregunta a la ministra que té a la seva cartera aquesta competència abandonada: Quants morts més necessita aquesta senyora i el govern que l'empara per adonar-se de la barbaritat que suposa mantenir aquesta carretera en el seu estat actual? Perquè potser el ministeri només reaccionarà si s'adona que la seva mala gestió té una conseqüència directa en el nombre de persones que any rere any deixen la vida en aquesta via tercermundista.

Recordo, fa molts anys, una campanya dels responsables de trànsit de França, que consistia a col·locar siluetes negres, home, dona o nen, en aquells punts de les carreteres on s'havien produït víctimes mortals. Si això mateix ho féssim a la N-II, a hores d'ara ja ompliríem el traçat d'aquesta via, que no només mata persones, sinó que simbolitza els pitjors ?exemples de mala gestió en matèria d'infraestructures. Però, per comptes d'atendre una necessitat evident i un clam generalitzat, el Govern actual ens diu que esborra de la llista aquesta carretera, sense que a ningú, de tots aquells que es varen omplir la boca de promeses electorals, se li caigui la cara de vergonya cada vegada que el territori recorda on ens ha dut tant d'oblit.

Aquest és un país en el qual els diferents governs han preferit posar en marxa infraestructures sense solta ni volta, sota el paraigües d'una presumpta modernització, i en el qual s'han deixat al calaix aquelles obres que realment eren imprescindibles però que no lluïen tant com aeroports sense avions o trens d'alta velocitat sense passatgers, i pel que sembla segueixen igual, enlluernats sense veure que el problema persistia i anava sumant morts fins que potser algú ho qualifiqui de matança.