Aquesta setmana hem après que hi ha una moneda virtual que circula per Internet que es diu Bitcoin. Ha estat notícia perquè el seu valor en pocs dies ha arribat a 237,5 dòlars i tot seguit ha caigut fins a 83,66 dòlars. Això no tindria més importància com a notícia si no fos perquè el Bitcoin és una moneda completament virtual (basada en l'encriptació matemàtica que la fa molt segura), que es genera de forma controlada a mesura que es va utilitzant i que es troba fora dels vaivens de les economies locals. O no, com ha passat amb l'especulació d'aquesta setmana.

El Bitcoin va ser creat per Satoshi Nakamoto el 3 de gener de 2009 com a moneda alternativa segura, descentralitzada i lliure, a les monedes fiduciàries que existeixen fins ara. Està basada en la seguretat matemàtica, la creació de la qual es fa a mesura que es paga el servei de control de les operacions en els servidors. Aquest servei el pot fer tothom amb ordinadors de certa potència a casa seva: es tracta de realitzar els càlculs informàtics de l'encriptació. A canvi d'aquest servei els miners (com s'anomenen aquests usuaris en comparació als cercadors d'or) reben Bitcoins en pagament de forma que cada 10 minuts s'emeten 25 noves monedes. S'estima que en aquest moment el sistema té 11 milions de Bitcoins en circulació, amb un sostre de 21 milions que s'espera que arribi el 2140.

Les transaccions en Bitcoins no tenen comissió de cap mena, només la té el canvi amb altres monedes. Per exemple, avui es cobra una comissió per canviar Bitcoins a dòlars o a euros del 0,5%, però no hi ha cap altra comissió com en el cas de PayPal o de VISA, ni tampoc es poden revertir les operacions com en el cas d'aquestes altres formes de pagament.

La nova moneda aporta molts avantatges que podrien resoldre el nou ordre en l'economia de la globalització. En aquests moments estem davant una economia que s'ha obert completament a la transacció entre països sense haver resolt la seguretat i l'estabilitat en els tipus de canvi entre les monedes del sistema. Hem aconseguit que els fluxos monetaris viatgin a la velocitat de la llum d'un lloc a un altre de la Terra, sense cap control, escapant al sistema impositiu, que els bancs es transformin bàsicament en nodes especulatius, que l'economia fictícia sigui molt més gran que la real, i que el valor de la moneda no es correspongui a la riquesa real de l'economia, sotmès a les necessitats dels governants de torn. En una economia tan oberta no es pot permetre que Estats Units vagi fent anar la màquina de bitllets empastifant tot el món de nous dòlars sense que això li provoqui inflació o que la Xina dicti artificialment el valor de canvi del seu Yuan evitant la seva revaluació, que la faria menys competitiva.

La nova economia mundial necessita regles diferents que evitin a uns països fer trampes a costa dels altres. L'ortodòxia de la Unió Europea està carregant a les seves espatlles els efectes de la lleugeresa d'altres economies i, si no es troba una solució a aquests desequilibris canviaris, ens en anem directament a la dissolució de l'euro i al campi qui pugui devaluant la seva moneda local.

Per això és benvinguda la idea d'una moneda que escapi als vaivens dels governants dels països. Per exemple la nova moneda podria tenir un valor cistella entre totes les monedes al món, fent-la ?menys sensible a les alteracions locals i podria tenir tots els ingredients del Bitcoin, fent senzilla la compra i la venda entre dos usuaris, sense cap intermediari bancari. Una nova moneda així, però, hauria de preveure un sistema que no escapi al control d'hisenda si no volem tancar definitivament les administracions públiques i si encara creiem en la distribució progressiva de la riquesa. Però, per sobre de tot, la nova moneda mundial hauria de tenir una dimensió enorme per suportar l'especulació. El president del BCE, Mario Draghi, va amenaçar ara fa un any els especuladors amb l'euro que faria anar la màquina de bitllets fins on fes falta per aturar l'especulació i el resultat va ser immediat perquè va ser creïble. Doncs bé, és el que ara mateix no té el Bitcoin. Sigui perquè la gent ha vist en la nova moneda un valor refugi a recés de les amenaces dels dipòsits bancaris, o perquè el node més important d'intercanvi del sistema MtGox ha patit un atac DDoS que ha bloquejat els servidors, el cas és que aquesta setmana el Bitcoin ha entrat en un sotrac important que pot fer perillar el seu futur.

El que sembla evident és que ens trobem en evolució cap a una nova economia, que jo anomeno frugal, molt més tecnològica i participativa, que escapa al control de grans empreses i del sistema bancari. A mi m'agradaria que aquesta nova economia retornés a l'economia real, fugint d'això que s'anomena enginyeria financera, que vol dir economia especulativa, d'estafa i de l'engany, pervertint el bon nom dels enginyers que sí ens dediquem a l'economia de la producció. Per això caldrà que els governs regulin, que prohibeixin l'accés de productes especulatius al gran públic. No hi hagués hagut el cas de les preferents, per exemple. Però per fer-ho ens caldran uns altres governants que no hi són, que ara tot just deuen estar a la universitat. La nova economia està a les mans dels joves. Avui dissabte, el Bitcoin està a 86,74 euros.