Setmana de passió

11.02.2015 | 00:00
Setmana de passió

El senyor Falciani, un antic treballador del banc britànic HSBC, el segon banc mundial en capitalització d'accions i sancionat força vegades, ha revelat un llistat amb fortunes d'Espanya que han tingut diners en comptes amagats a Suïssa. Es calcula que 40.000 milions d'euros de fortunes espanyoles dormen al país helvètic. En el llistat de Falciani, una informació que l'home van intentar vendre al millor postor i que avui sembla un Robin Hood del capitalisme, hi apareixen banquers com el desaparegut Emilio Botín, estrelles del rock, o un exvicepresident del Barça, com el senyor Godall.
Aquests diners no declarats a Suïssa, que lentament afloren, demostren, per una banda, com existeix un sistema i unes tècniques bancàries que han possibilitat l'existència d'aquestes fortunes opaques, i per una altra, com les economies dels Estats es debiliten i s'empobreixen gràcies a l'enginyeria financera. Davant d'una classe mitjana cada vegada més collada pels impostos, tenim una classe privi?legiada que cal que contribueixi al finançament del país i el mante?niment dels serveis socials. No és només una qüestió d'honradesa ciutadana, també és de supervivència de les societats occidentals del benestar.
Els nostres polítics. Sovint assistim a explicacions dels nostres polítics defensant que no coneixien pràctiques il·legals al voltant del poder i els beneficis que aquest provoca. Es defensen dient que els problemes d'un polític en concret són de caire familiar. Jo, a la meva família, vénen a dir, no els demano explicacions. És difícil de creure el fet de no saber què fa algú vinculat a tu familiarment. En algunes de les investigacions al voltant d'escàndols polítics, veiem com familiars de polítics han engrossit les seves arques personals gràcies a estar a prop del poder polític, o formar-ne part, directament. De la mateixa manera que es pot estudiar com certes empreses augmenten la seva facturació de forma exponencial quan algú del seu àmbit ideològic ocupa càrrecs importants. Destriar família i negoci al voltant del poder polític és una peça bàsica per tenir una societat democràtica, i el contrari, són excuses de mal pagador.
Canviant de tema, ja han conegut la història d'aquest nen de vuit anys que va intentar salvar al seu gos, que havia caigut a l'aigua, llençant-se ell al mar, i desgra?cia?dament, morint en l'intent. Va ser a Aiguablava, i aquest acte de solidaritat, boig em diran, però també una mostra d'amor absolut, mostra quin és el potencial que tenim a dins: el d'ajudar els altres amb totes les nostres forces. Un exemple commovedor per a una setmana de passió.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema