En resposta al Sr. Oriol Ponsatí Murlà, sobre el seu article d'opinió sobre el tema "Altes o altres capacitats" del divendres 9-10-2015. En primer lloc: Ens deixa a tots molt sorpresos amb aquesta afirmació tan categòrica que els superdotats no existeixen. És com negar el sol en un dia que està núvol, perquè no el veus. Podem dir que no existeixen com Superman, dels còmics, però la vida quotidiana ens demostra dia a dia que hi ha persones que sobresurten en molts àmbits, que tenen una capacitat superior a d'altres en situacions d'igualtat d'oportunitats.

Abans i ara els infants i adolescents són tots diferents, i això és el gran valor de la diversitat, tots tenen els seus punts forts i els seus punts febles, ja es comparen entre ells i es quantifiquen per raons socials, familiars, culturals, físiques, esportives... Tots ells saben dins l'aula quin és el millor en esports, dibuix, matemàtiques... i quin nen té més dificultats.

Pensem que no està malament que sàpiguen que tenen altes capacitats, depèn de com s'expliqui, el fet de saber que aprenen més ràpid i que no són estranys ni extravagants, simplement que tenen a vegades uns interessos diferents dels seus companys i no els comprenen, els tranquil·litza.

A l'hora de poder ajudar aquests alumnes hem de fer un estudi no només a nivell de capacitats, cal saber la creativitat, com estan a nivell emocional, quina intel·ligència tenen més desenvolupada, la lingüística, la matemàtica, la interpersonal... per poder potenciar els punts més alts i ajudar-los en els més febles, en el que més necessiten. Si es detecten, els professionals poden actuar i treballar les diferències dins l'aula.

També s'avalua en els centres per saber què han après i si poden avançar o cal una ajuda o potser si cal ampliar per evitar l'avorriment i la desmotivació. En cap moment es va a la caça del superdotat, més aviat mirem d'ajudar un col·lectiu fins ara moltes vegades oblidat.

Actualment s'està fent formació. Cal dir que han tingut les mateixes oportunitats de formar-se tant els professionals de la pública com els de la concertada i des del Departament s'ha fet una formació amb cascada perquè arribi a tothom que ho desitgi.

El protocol del Departament d'Ensenyament, les guies de primària i secundària són una bona eina per als professionals.

També tenim beques i ajuts per aquest alumnat dins i fora del Departament, pels que provenen d'ambients sociocultural més desfavorits. Les altes capacitats (AACC) no són exclusives de classes altes i benestants.

Els EUA tenen escoles només per alumnes amb altes capacitats, és veritat i no neguen el concepte d'AACC, al contrari, els treballen i aconsegueixen premis Nobel.

Nosaltres aquí no tenim escoles específiques, estan dins l'escola inclusiva.

"Una escola inclusiva i pública no és incompatible amb les AACC. La inclusió, a diferència de la integració, és un model que fa que el centre doni una resposta educativa des d'una perspectiva institucional i per a tota la diversitat de necessitats educatives que presenta el seu alumnat. És un procés que requereix una obertura cap als principis d'una educació equitativa i de qualitat.

L'Escola inclusiva ha d'oferir als alumnes amb AACC les oportunitats educatives necessàries perquè desenvolupin el seu potencial i talent així com oportunitats de participació per desenvolupar-se socialment i emocionalment, si no, s'incompleix el principi d'equitat i de qualitat de l'educació.

Ignorar que existeixen, que ells i les seves famílies també necessiten ser reconeguts i no donar suport indica exclusió.

Els alumnes amb dificultats per aprendre fa temps que reben suport, cosa molt lloable, però no abandonem els altres, que també tenen les seves necessitats i estan dins els alumnes amb NEE (Necessitats Educatives Especials). Aquest és un repte pendent que hem d'encarar per millorar l'escola i consegüentment, la nostra societat". (II jornades d'AACC i Escola Inclusiva).