Eines domèstiques en desús

21.05.2017 | 06:30

El pas del temps va fent caure en desús eines i coses que havien tingut una gran utilitat. Això passa en tots els aspectes de l´activitat humana. En el camp científic, en el tècnic, en el laboral i també en l´àmbit casolà. Eines i aparells que havien servit usualment i que fins i tot es consideraven imprescindibles, s´han convertit en peces de museu, en estris gairebé arqueològics. En recordarem alguns d´aquests desfasats objectes, que si encara se´n poden trobar en algunes cases serà arraconats en un traster o alguns potser amb finalitat ornamental.
El picamatalassos el diccionari el defineix com un estri pla i rodó, amb mànec, generalment fet de vímet trenat, usat per a espolsar o picar estores, matalassos, etc. Estores i matalassos periòdicament es treien al balcó i s´estovaven amb contundència. Els antics matalassos eren molt diferents dels que ara s´usen. L´interior era de llana i l´exterior de tela molt consistent i característica, que era anomenada tela de matalàs. En aquells antics llits, que ja eren bastant més alts que els actuals, s´hi posaven un o dos matalassos, i assolien un nivell tan considerable que per accedir-hi algunes persones necessitaven l´ajut d´un tamboret. Quan s´hi havia arribat, el cos quedava aclofat i, a l´hivern, es gaudia d´un clos càlid i acollidor, encabit entre la llana de les dues o tres flassades de sobre i la del matalàs o matalassos de sota. En els llits moderns el nòrdic ha substituït les flassades i el matalàs té una composició més simple i pràctica que els antics. I l´aspiradora fa la funció del vell i ja inútil picamatalassos.
Les dones que anaven a rentar la roba en les aigües de dubtosa pulcritud de l´Onyar, o en els safareigs públics, o en el safareig domèstic, en aquelles cases que en disposaven, usaven la picadora, que era una pala de fusta amb la qual es picava la roba molla que així s´anava desprenent de l´aigua que l´amarava, i amb l´aigua anava també avall la brutícia. Quan en el riu o en el safareig públic coincidien diverses persones rentant i accionant les respectives picadores s´organitzava una espècie de concert. Concert que em recorda una escena de la representació de Yerma, l´obra de García Lorca que vaig presenciar fa molts anys.
Un altre estri que ha desaparegut de les cuines modernes és el ventall, que antany era imprescindible. Quan a totes les cuines hi havia els fogons alimentats amb carbó, era imprescindible l´ús del ventall, anomenat també ventafocs, el mateix nom amb què es coneixia la persona que l´utilitzava. Es tractava d´una rotllana de petit format, d´espart, amb un mànec també del mateix material. Les cuineres l´accionaven amb més o menys contundència. Quan hi havia pressa per fer bullir l´olla o per enllestir la vianda que els comensals esperaven ja asseguts al voltant de la taula, la cuinera ventava amb tota la fúria per atiar el foc i apressar la cocció. En les cuines modernes per apressar la cocció només cal donar un gir a la clau del gas o al comandament elèctric.
El mateix ventall de la cuina servia també per atiar el foc del braser, braser que també ha quedat arraconat, per deixar pas als moderns sistemes de calefacció. Per facilitar l´encesa dels fogons o del braser eren d´ús comú unes pastilles rodones de color negre que es coneixien amb el nom de dimonis. Venien presentades dins unes capsetes que en contenien deu o dotze. Es col·locava una d´aquelles pastilles entre les brases en el moment d´encendre els fogons.
Els diversos models de cafetera que es van prodigant, cada vegada més efectius, més ràpids i fàcils de maneig, han deixat per al record l´antic molinet de cafè i la barretina. El molinet elèctric va substituir el d´acció manual, i el cafè que es compra ja molt i més encara les modernes càpsules també han eliminat l´ús del molinet elèctric. No vaig entendre que un personatge tan entès en gastronomia com va ser l´escriptor Néstor Lujan defensés la qualitat del cafè de barretina, com a superior a la dels sistemes moderns. Ell no havia arribat a conèixer els darrers models de cafetera; però sí les italianes i les que usaven els bars. El que sí hem d´admetre és que actualment ja són les eines les que treballen, i no hi fa gaire res l´art de la persona. Mentre que abans era primordial l´acció personal, procurant primer comprar el cafè de millor qualitat, i recent i adequadament torrat. A Girona el cafè que torraven diàriament a can Secundino del carrer de Mercaders, a casa dels germans Gruartmoner, el del carrer de Sant Francesc i el del de Santa Clara, no tenien rival. Mentre el torraven a la vorera davant l´establiment, l´aroma es feia sentir per tota la barriada. Ja disposant de l´adequada matèria primera calia posar atenció en la qualitat de l´aigua que s´usava, i del punt exacte d´ebullició. En una ocasió un senyor que diàriament es prenia sis o set cafès i es considerava molt entès en la matèria, va ser invitat a prendre cafè en una casa. Lloà en gran manera el cafè amb què l´obsequiaren. L´amfitrió feu constar que el negre beuratge era obra de la seva esposa. I l´invitat el felicità, garantint-li que la seva senyora era una bona cafetera.
En alguna casa moderna encara podríem veure, però ja com a element ornamental, un molinet de cafè dels que s´accionaven girant una manovella.
Una altra cosa que ha quedat fora de servei és l´antiga bossa del pa. El paper i el plàstic d´usar i tirar han substituït les antigues bosses de roba que a vegades tenien un cert caràcter artístic. Una de les primeres obres que realitzaven les nenes en la classe de labors que es practicava en totes les escoles femenines era la d´una bossa per al pa, ornada amb brodats i altres delicats treballs d´agulla. Tothom anava a la fleca amb la corresponent bossa, i la mateixa bossa servia per guardar el pa a casa. Hi havia qui d´aquesta bossa en deia coixinera, per la semblança que tenia amb la funda del coixí. I quan es rentava i planxava se solia guardar en l´armari junt amb les coixineres. Generalment la compra del pa la realitzaven les mestresses de casa o una de les filles. En una ocasió en què tot l´element femení d´una família estava de baixa per malaltia, la mare encarregà al fill que prengués la coixinera i anés a la fleca a comprar el pa. El noi, que no era pràctic en aquesta matèria, obrí l´armari on es guardaven les coixineres i agafà la primera que li vingué a mà. Quan a la fleca li posaren el pa dins la bossa, el pa entrà per una part i sortí per l´altra. En lloc de prendre la bossa del pa havia agafat una coixinera del joc de llit.
L´actual campanya antitabac ha eliminat els cendrers de les cases particulars i dels locals socials i bars i cafès. Però en canvi els cendrers s´han prodigat en les taules que la majoria de bars i cafès han situat a l´exterior dels respectius establiments. Antigament en totes les taules de les terrasses hi havia un sifó, costum que s´ha perdut; però ara no hi pot faltar un cendrer. Els cendrers no han deixat de prestar servei però han canviat d´emplaçament. Recentment m´ha sorprès veure el típic sifó sobre les taules davant d´un bar de la Gran Via.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema