Ha estat una fusió per amor o de conveniències?

En una empresa, com és una caixa, qualsevol decisió es pren per motius econòmics i financers, combinant-los al màxim amb la sensibilitat i el sentiment.

Era inevitable?

Amb els esdeveniments econòmics que s'han anat produint en els darrers mesos i amb les perspectives que es manegen, és la decisió més responsable que pot prendre una entitat financera d'aquesta mida. Més que una necessitat és una oportunitat. Podem pujar en un tren amb entitats amigues, properes i de cultura similar per fer-ne una de nova en molts aspectes i que suposi un gran pas endavant per a Caixa de Girona per poder seguir complint els seus objectius fundacionals, però en un àmbit més gran.

El passat 30 de juny, quan es va produir el canvi de consell, el nou president, Manel Serra, es va mostrar caut davant una fusió i va dir que la situació de Caixa Girona era immillorable. Què ha canviat en un parell de mesos?

Vull remarcar que l'operació en la qual participaríem aquestes quatre caixes l'ha d'acabar aprovant el consell d'administració i l'assemblea. El consell no ha aprovat fusionar-se. És una decisió que no tocava. Ha aprovat integrar-se en un procés en aquesta direcció que després haurà de ser referendat pels òrgans de govern. En l'assemblea del 30 de juny es van presentar els comptes a 31 de desembre de 2008. Eren uns ?números bons, però ja comentava que els balanços bancaris empitjoraven progressivament per la crisi ?econòmica, sobretot immobiliària No fer res i esperar arribar bé al 2011 és molt arriscat, sobretot quan l'Estat ens ofereix unes vitamines, el FROB. Ens dóna unes ?facilitats i un suport. Altra cosa és el sentimentalisme. Hem de ?decidir què prima, sí el sentiment o la ?racionalitat i la responsabilitat que fa que podem abordar l'operació. Aquesta mateixa reflexió és la que han fet les altres tres caixes d'aquest projecte. Ens anticipem una mica, però si fóssim els últims no sé ?quina núvia hauríem pogut trobar.

Quan van començar a plantejar-se la fusió?

Des d'inicis d'any, a la vista de les projeccions financeres i de les recomanacions del Banc d'Espanya que seria bo que ens concentréssim, i també de la Generalitat, els equips directius hem treballat escenaris, hem fet contactes, hem parlat informalment molt i molt. Hi havia dos condicionants. Que les integracions fossin factibles, tècnicament ben vistes pel Banc d'Espanya i que territorial i socialment fossin acollides amb simpatia. Hem treballat i combinat aquests dos elements i parlant prèviament amb tots els consellers. És un projecte d'inici sobre uns principis rectors bàsics, molt simples, però amb una força ordenadora total. Ara caldrà redactar els estatuts, els documents i estudiar financerament tot el que calgui abans d'anar definitivament al consell d'administració perquè hi digui la darrera paraula.

Per què amb Sabadell, Terrassa i Manlleu i no amb les caixes Catalunya i Tarragona?

O amb altres... Aquest ha estat el criteri tècnic i sociològic que ha guiat la nostra decisió. Ens ha semblat que aquestes caixes tenen una mida molt més semblant a la nostra. No n'hi ha cap que tingui la majoria absoluta ni el domini sobre els altres. Tenim proximitat, cultures molt similars, contactes i intercanvis tècnics molt profunds. Ja ens coneixem. Això feia que aquesta alternativa fós molt superior i que els clients i agents econòmics i socials gironins la veiessin molt més idònia que amb una altra caixa que té una proporció deu vegades més gran que la nostra, amb la qual aquest esperit federal que volem imbuir a la nova caixa seria molt difícil d'implementar.

Quan Caixa Girona es va incorporar a la fusió, les altres tres ja havien pactat prèviament. Ha estat un desavantatge haver entrat més tard?

No hem entrat més tard. Encara estem en el moment fundacional. Fixi's que encara no ha sortit cap foto dels tres presidents, ni dels tres directors perquè esperaven si Girona s'hi sumava. Ells han aturat el seu projecte i ens han preguntat si volíem anar amb ells. Aquesta era la gran pregunta de Caixa Girona: què volem ser de grans? Ells ja van prendre la decisió inicial. En canvi, nosaltres no vam creure oportú adoptar-la en aquell moment perquè eren el nou consell d'administració i la nova assemblea els que havien d'assumir una responsabilitat de tanta transcendència. I ha estat el nou consell, tan aviat com ha pogut, però amb el temps suficient per valorar-ho, el que ha decidit pujar en el primer vagó per iniciar el pacte i el disseny del nou grup en condicions d'iguals amb les altres entitats.

El canvi de president i de consell ha retardat la presa de decisions de Caixa Girona?

Ha retardat la incorporació, no els treballs previs. És un fet formal i volgut que aquells consellers que agafaven les responsabilitats pels propers anys, juntament amb els que continuaven en el consell, fossin els que prenguessin una decisió de tanta transcendència.

Quantes vegades ha pensat internament "em toca a mi prendre aquesta decisió. Què faig"?

He pensat des de feia mesos que em tocaria. Abans del FROB, pensava que potser els legisladors dirien una altra cosa. Fins al 26 de juny, hi havia sempre l'esperança de poder anar sols. Aquest hauria estat el meu desig, que el FROB, el Govern i el Banc d'Espanya ens haguessin dit que racionalitzant-nos cadascun de nosaltres era suficient per ser ajudats, però el FROB ve a dir que si vols dot t'has de casar. En la mesura que jo crec que, per responsabilitat, necessitem els fons, no hi ha altra alternativa que la de buscar socis que hauran fet la mateixa reflexió i tenen les mateixes inquietuds i il·lusions que nosaltres.

Ha sigut més difícil de l'esperat convèncer el consell?

No. Crec que menys. Ha estat més fàcil en la mesura que ho hem explicat profundament. Els consellers disposen de més informació financera que aquells que no estan en l'àmbit de la ?caixa. La decisió es basa en projecte de futur, però també en el diagnòstic de l'entitat que ells coneixen. Comparteixen tots ells la voluntat que, perquè perduri Caixa de Girona, cal construir una entitat més gran amb més suport públic i més eficient. És una qüestió bàsicament empresarial, però amb un component indissociable: mantenir l'arrelament a les comarques, a l'obra social i la nostra tradició. Combinar allò que creiem que és necessari empresarial i financerament amb el manteniment íntegre dels nostres valors, la nostra cultura, la nostra marca i la nostra obra social.

La principal patronal gironina va expressar públicament el seu rebuig a una fusió. Què va suposar per a vostès aquella declaració de principis?

Les declaracions patronals i de les cambres deien més coses. A part d'aquest missatge també recordo que ens encoratjaven a buscar socis que ens agradessin, que fossin com nosaltres. Els empresaris el que busquen són solucions possibilistes i acceptables. Crec que hem fet les coses en una línia molt semblant de la que ells desitjarien, igual que tota la societat gironina.

Sabadell i Terrassa s'alternaran en la presidència i la direcció general. Què li queda a Caixa Girona?

Això, en el període transitori dels dos primers anys per ser les de més volum. Caixa de Girona ocuparà una direcció general adjunta i la vicepresidència. Hem aplicat un criteri de proporcionalitat entre les caixes fundadores.

Se sap quants representants de Caixa Girona formaran part del consell i l'assemblea?

Encara s'ha decidir. Els totals han de ser aprovats per la Generalitat.

Ha rebut moltes pressions personals, a favor o en contra, de la fusió?

He rebut molts comentaris, ?moltes reflexions i no n'he entès cap com a pressió. Totes han estat molt constructives. Algunes, fetes més des del cor i d'altres des de la dinàmica empresarial. He tractat de trobar el millor de cadascuna.

La Fundació i l'Obra Social seguiran tenint els mateixos recursos que fins ara?

Tindran probablement menys recursos que ara, però no per la integraciò, sinó perquè els resultats han caigut fortament. S'ha de dir que en el projecte d'integració, i amb l'aixopluc del Banc d'Espanya, tenim garantit en els propers anys un percentatge considerable d'obra social passi el que passi. Continuant independents no se sap què hauria passat. Aquesta obra social la gestionaran les caixes fundadores en un 75% de manera lliure en el seu territori. Per tant, mantenim un altíssim grau d'autonomia. La resta la gestionarem conjuntament tots quatre per actuacions fora de la nostra zona d'origen, a les comarques de Barcelona, a altres ciutats catalanes i en projectes.

La Fundació Caixa Girona tindrà identitat i president propis?

El disseny institucional, com totes les altres coses, està per definir. El que és segur és que hi haurà aquesta obra social pròpia i gestionada des de Girona.

Tancaran moltes oficines?

Qualsevol operació d'aquest tipus implica reducció de la capacitat instal·lada. Tot i així farem un esforç perquè sigui la menor possible. No volem replegar-nos més enllà del que és necessari. Les xifres estan sotmeses a examen i a l'espera de presentació a l'autoritat supervisora. Podem parlar aproximadament d'un 20% de tancament d'oficines que estan molt pròximes i que permeten centralitzar en una oficina tots els mitjans i donar millor servei des d'aquell nou punt.

I els llocs de treball?

Com a conseqüència de l'anterior, els càlculs de plantilla estan en fase d'elaboració. El principi és aconseguir uns efectes el menys traumàtics possibles. Plantegem que amb les prejubilacions que s'han de produir en els propers anys s'absorbeixin els excedents que hi pugui haver. Estariem per sota de les 500 persones, en principi i, pensant que, com que serem un grup molt important, la tercera caixa de Catalunya, tenim ganes de desenvolupar negocis complementaris que poden donar sortida a companys que ara estaven realitzant altres tasques.

En què beneficiarà la fusió els clients de Caixa Girona i l'empresariat gironí?

La nova entitat serà molt més gran, molt més potent, amb molts més recursos propis i més possibilitat de mantenir un ampli ventall de productes i serveis financers. La quantitat, la qualitat i els mitjans dels serveis que oferirem augmentarà de manera important. També tindrem més múscul financer i, per tant, la força inversora a les nostres empreses s'incrementarà.

El Banco Santander-Central- Hispano s'ha quedat en Banco de Santander. Qui garanteix que aquesta fusió no seguirà un procés similar?

Són dos casos diferents. ?L'accionista de referència d'aquell banc ha anat marcant polítiques de màrqueting. En el nostre cas, hi ha un pacte entre iguals. No hi ha una entitat predominant. ?Pro??bablement, a ells no sé si tots aquests noms els estorbaven, però per a nosaltres, parlant només ?comercialment, perdre'ls seria un gran handicap. Per principis, però també per egoisme comercial, els mantindrem permanentment.

És complex unir quatre caixes?

Té la seva complexitat operativa, però estem convençuts que serem capaços de fer-ho bé. Ens permetrà escollir les millors pràctiques de cadascuna de les quatre entitats fundadores.

Qui serà l'interlocutor amb l'empresariat i la societat gironina d'aquesta nova caixa?

A les comarques de Girona, hi haurà una direcció territorial de caràcter comercial i de risc potent, però a la vegada, en aquest model federal, és probable que un dels directors adjunts tingui una ubicació molt significada a les comarques gironines per exercir aquest paper. No desapareixem. Ens transformem.

Veu brots verds a l'economia gironina?

És complicat emetre un judici sintètic. És veritat que hi ha coses que van menys malament del que es podia pensar. L'estiu que hem tingut potser molts l'haurien firmat prèviament. Ara falta esperar que la recuperacio de les principals economies europees ajudi aquelles empreses que tenim, que són moltes i molt bones i que exporten en aquests mercats.