Denunciat per tenir gossos i porcs senglars sense permís
La Guàrdia Civil va denunciar un veí de Tapis i va trobar cans que estaven lligats amb cadenes molt curtes, no portaven xips ni documentació
El Seprona ha denunciat un home per tenir gossos i porcs senglars de forma il·legal a Tapis, nucli de Maçanet de Cabrenys. Alguns gossos estaven lligats amb cadenes molt curtes i no portaven xips ni documentació.
El Seprona de Figueres estava de servei a la zona dimecres i va poder comprovar que hi havia molts cans en un tancat, repartits en diverses gàbies i s'utilitzaven per anar de cacera. A més dels cans hi havia quatre senglars i un porc vietnamita en un solar adjacent.
Van localitzar el propietari i van poder comprovar que hi havia 37 gossos en nou compartiments. A més, en el mateix recinte hi havia sis gossos lligats amb cadenes fixes de dos metres de longitud. El propietari va relatar que eren els gossos que utilizen per fer les batudes de porcs senglars.
Després de sol·licitar la documentació dels animals els policies van comprovar que onze cans no portaven xip ni tampoc comptaven amb cartilla sanitària. Per tot això els fets va ser denunciats per infraccions al Decret Llei 2/2008 de protecció animal.
Unes denúncies que segons el Seprona es basen en els següents motius: no estar inscrit en el Registre de nuclis zoològics, no tenir identificats 11 cans (no tenir xip i cartilla sanitària), no haver censat els gossos a l'Ajuntament i tenir els cans lligats en cadenes fixes de menys de tres metres. També se'l va denunciar per la tinença dels senglars. En concret, per tenir animals vius (quatre senglars i un porc vietnamita) en un terreny situat en el medi natural sense autorització, en relació amb la Llei 42/2007 sobre Patrimoni Natural i Biodiversitat.
Temes
Més a L'Alt Empordà
-
La Badia de Roses amaga el prat de gram més extens del món
-
Detenen l'individu de Figueres que va agredir dos treballadors d'una protectora i dos gossos
-
El nou ajuntament de Fortià pren forma a la Casa Reina Sibil·la
-
Carles Pujol obre les Fires amb un pregó que reivindica el decàleg del bon figuerenc