La tonyina «Trini» de l'Escala... com un conte de Nadal

La historia d'aquesta tonyina és com un conte de Nadal. Va ser pel desembre de 2015 que uns pescadors que conduïen la barca Susanna en entrar a port es van adonar que els seguia una tonyina i va entrar a port amb ells. De seguida van veure que la tonyina estava ferida i desnodrida. Tenia una ferida a la galta, al costat de la boca, i això li impedia menjar, ja que no la podia obrir. També duia la primera aleta del llom escapçada.

Els pescadors li van llençar sardina a tal que menges, però ella no podia per la greu ferida a la boca. Aleshores ells, amb paciència, li van donar a la boca els peixos d'un en un, i així es va anar alimentant al llarg dels dies, fins que va poder menjar de manera bastant normal. Es va anar engreixant bastant i va quedar molt recuperada. Va estar a port quasi un mes, fins que un dia va desaparèixer mar endins.

Aquí semblava haver acabat la història, però resulta que just el cap d'un any, també a mig desembre, va aparèixer de nou a port, amb gran alegria de tots els pescadors que no van parar d'alimentar-la. Fou tota una gran festa.

Aleshores formant ja part de l'ambient familiar del port, es van proposar de posar-li un nom, i d'entre diversos es va escollir el que van proposar en Lau Llop, en Toni Aragonès i l'Albert Gil, i que va ésser el de «Trini», tot fent honor a la secretària de la confraria de pescadors, que així es diu: Trini.

El tema va saltar a la premsa i va venir gent de tot arreu a visitar-la. Fins i tot es va posar una màquina expenedora amb bosses de peix, per tal que la gent n'hi pogués donar, en comptes d'altres coses, com galetes o caramels.

Passat aquell Nadal, la tonyina va tornar a marxar i ja no la van veure més, fins just al cap d'un any pels mateixos dies. Aquí encara no acaba la història, ja que la Trini ha vingut cada any i sempre pels voltants de Nadal en aquests sis darrers anys, menys l'any passat, el 2019. I quan ja ningú creia veure-la mai més, per gran sorpresa de tothom, ara en aquests últims dies de novembre de nou ha aparegut. I ara la tenim a port tots els dies i hem de suposar que tornarà a marxar passats els dies de Nadal.

És aquesta una historia més que extraordinària, gairebé emocionant. Jo demanaria a les autoritats competents, ja sigui la Generalitat o l'Ajuntament, de fer quelcom més.

Estaria bé que perpetuéssim aquest fet a manera d'escultura al Maram, o no ho sé, quelcom que recordi aquesta història realment extraordinària.

Podria ésser a manera de subscripció popular, on cada un fes una aportació econòmica per aquest recordatori escultòric, així tothom se la sentiria seva, tal com passa ara mateix a tanta gent que la visita diàriament aquí a l'Escala.

Aquest fet és com un veritable conte de Nadal. Algun dia algú haurà d'escriure aquesta entranyable història a manera de conte per als nens i nenes, que és la forma que una història com aquesta es converteixi en llegenda, una llegenda sorgida d'un fet real al port de l'Escala.