Quatre municipis volen que se'ls tracti com un de sol amb les restriccions

Quatre municipis costaners del Baix Empordà demanen que se'ls tracti com un de sol amb les restriccions de la covid-19 i decidir com aplicar-les. Són Sant Feliu de Guíxols, Platja d'Aro, Calonge i Sant Antoni i Santa Cristina d'Aro. Sostenen que formen «una àrea metropolitana» en aquesta part de la Costa Brava, que comparteixen realitat econòmica -marcada, sobretot, pels serveis- i reclamen poder aportar «la mirada de territori» a l'hora de prendre mesures per frenar la covid-19, més enllà de rebre una normativa conjunta per a tot Catalunya.

A més, els quatre ajuntaments volen tenir veu i vot a l'hora de gestionar part de les ajudes europees. Els alcaldes -tots, de partits diferents- han escrit una carta que enviaran a Generalitat i Estat, on reclamen «ser escoltats» i poder aplicar les mesures per frenar la pandèmia tenint en compte la realitat de cada lloc. Esperen que l'Ajuntament de Palamós també s'uneixi a la iniciativa.

Àrea metropolitana a la costa

«Catalunya és diversa i plural, i també ho són els territoris», ha explicat l'alcalde de Sant Feliu de Guíxols, Carles Motas. «Però la normativa s'aplica de manera generalista i perd aquest enfoc», lamenta. D'entrada, al seu escrit, els alcaldes exposen que els quatre municipis són «una àrea metropolitana a la costa de les comarques gironines». Perquè han creat sinergies i també comparteixen alguns serveis i una mateixa realitat econòmica, enfocada sobretot amb el turisme, el comerç i l'hostaleria.

«Més enllà de la separació administrativa, els quatre municipis conformem una sola unitat que s'estén al llarg d'uns 20 quilòmetres», va dir l'alcalde de Calonge i Sant Antoni, Jordi Soler. A més, també va recordar que durant anys hi ha hagut «una interrelació social i humana importantíssima» entre els seus habitants (prop de 50.000, sumant les quatre poblacions). Per això, Sant Feliu, Platja d'Aro, Calonge i Santa Cristina demanen que se'ls tracti com un tot a l'hora d'aplicar restriccions. Per exemple, amb el confinament municipal. És a dir, que els habitants d'un i altre lloc puguin moure's per tota l'àrea. «Urbanísticament i socioeconòmicament som una realitat contínua: compartim treballadors, ciutadans i famílies», va afirmar Carles Motas.

«Mirada de territori»

A la carta, els alcaldes reclamen «poder aportar la mirada de territori» a l'hora de prendre mesures contra la pandèmia. I en aquest sentit, tots quatre volen avançar cap a un «model de co-governança i co-decisió» i, més enllà de ser «receptors» de la normativa que fixi el Procicat i vigilar-ne l'aplicació, veure com adaptar-la.

«Amb un exemple s'entendrà de manera molt gràfica; als municipis de la Costa Brava Centre, l'aplicació de la normativa que obliga a tancar l'hostaleria a dos quarts de deu del matí no té cap sentit», va dir Motas.

«Les empreses i famílies necessiten bonificacions impositives, reducció de quotes o aportacions, i ajudes amb la finalitat de reactivar i impulsar el sector comercial, de restauració, d'oci i de serveis», recull l'escrit. «Cal impulsar al més aviat possible ajudes adreçades a la productivitat, perquè les nostres empreses no es morin», va afirmar l'alcalde de Castell-Platja d'Aro, Maurici Jiménez.

L'alcaldessa de Santa Cristina d'Aro, Lourdes Fuentes, va recordar que «anant bé» les ajudes europees no arribaran fins al juny. I per això, va reclamar al Govern espanyol que impulsi mesures urgents «per ajudar empresaris i autònoms». «Tenim una pandèmia que serà llarga, i cal donar suport als empresaris i al comerç», va dir.