Condemnat a més de 7 anys de presó l'home que va cremar el pis amb els pares dins, a Calonge

El tribunal conclou que l'acusat volia fer mal als pares i imposa una pena superior a la demanada per la fiscal

L'acusat, d'esquenes, durant el judici a l'Audiència de Girona.

L'acusat, d'esquenes, durant el judici a l'Audiència de Girona. / ACN

Ariadna Sala

Ariadna Sala

L'Audiència de Girona ha condemnat a 7 anys i mig de presó l'home que va cremar el seu pis amb els pares dins, a Sant Antoni de Calonge. L'home havia admès des del principi que havia iniciat ell el foc, però el que estava en discussió era si ho havia fet amb intenció de fer mal als seus progenitors, que eren al pis de dalt. L'incident va tenir lloc el 15 de maig de 2022 en un habitatge, i sortosament les víctimes van poder sortir amb ajuda policial. El menjador del pis va quedar completament calcinat, així com el sostre. L'acusat ha estat en presó provisional des de llavors.

La sentència de la secció tercera ha determinat que darrere l'incendi hi havia voluntat de fer mal, i per dos motius: va iniciar el foc en tres llocs diferents del seu pis, assegurant-se que agafés força, i en segon lloc, "va esperar fins que el foc fos prou gran com per a no poder ser apagat fàcilment". De fet, l'incident es va produir mentre hi havia diversos Mossos d'Esquadra picant-li la porta de casa per prendre-li declaració i dos agents més al pis de dalt amb els seus pares. Unes hores abans l'acusat havia agredit el seu pare, segons va denunciar aquest, i havia demanat ser escortat per la policia fins a casa. Va ser en aquest moment, amb una patrulla policial a casa, quan l'acusat va decidir provocar l'incendi. Segons ell, perquè va veure la policia i se l'estava acusant de coses que no havia fet.

Per això, recull la qualificació de fets de la fiscalia, condemnant-lo per un delicte d'incendi amb risc per a la vida, i un segon delicte de lesions lleus per l'agressió al seu progenitor.

Risc vital

La resolució recull les declaracions de diversos Bombers que van acudir per apagar l'incendi, i van assegurar que el comportament d'un incendi és del tot imprevisible, i tant podria haver-se apagat sol com haver-se estès a altres estances, podent haver afectat els seus progenitors, que tenen una edat avançada i escassa mobilitat. El tribunal recorda el tràgic incendi de València al barri del Campanar, i també posa de manifest un incendi de Londres l'any 1666 que va destruir 13.200 cases. D'altra banda, descarta que la presència policial disminuís el perill "real" de l'incident, perquè els agents no van poder entrar dins la casa mentre l'home encenia el foc, i només van poder trucar als bombers. Els agents que hi havia dalt van ajudar les víctimes a baixar les escales.

La sentència, que encara no és ferma, tampoc reconeix els dos atenuants que demanava la defensa, el de confessió i el d'alteració psíquica. Pel que fa al primer, subratlla que el fet de reconèixer que havia sigut l'autor és "una obvietat" perquè només hi era ell a la casa. En segon lloc, la defensa havia posat de manifest que l'home podia tenir les seves capacitats volitives i cognitives alterades, un fet que les forenses van descartar. L'acusat té un trastorn de personalitat antisocial que no afecta les seves capacitats mentals, i "tampoc es va apreciar senyals d'haver tingut cap arravatament.

A l'hora d'imposar la pena ha apreciat una agreujant de parentesc, i ha resolt condemnar-lo a set anys i mig i un dia de presó, mig any més del que demanava la fiscalia. També haurà de pagar una multa de 900 euros i no es podrà acostar al seu pare a més de 200 metres durant vuit anys.