8 races de gats sense pèl

Malgrat que la unió entre l’ésser humà i els gats és molt antiga, els felins són animals que s’han domesticat relativament tard, sobretot en comparació amb els gossos.

No obstant, el cert és que, tot i que domesticat, un gat és un animal molt independent, una cosa que cal tenir en compte a l’hora <strong>d’adoptar-lo</strong>.

Els gats eren adorats a l’antic Egipte, a més de per la seva condició d’animal de companyia, per la tasca que realitzaven com caçadors de rates i altres rosegadors, una funció que era molt valorada. Però es creu que els felins van ser domesticats anteriorment. Un estudi del 2017 va analitzar l’ADN de prop de 200 restes fòssils de gats dels últims 9.000 anys d’antiguitat i va revelar que la població de felins va començar a créixer de manera exponencial durant el <strong>Neolític</strong>.

Aquest estudi apunta que els gats van poder ser domesticats fa uns 10.000 anys pels primers agricultors d’Orient i que després es van estendre a Europa fa uns 6.400 anys. Des de llavors, la població moixina que viu en companyia dels homes durant una mitjana de 15 anys –que és l’esperança de vida dels gats– no ha deixat d’augmentar, i es calcula que a Espanya hi havia registrats aproximadament 3,8 milions de gats com animals de companyia el 2020.

I unes de les races de gats que més han augmentat al nostre país són les dels gats despullats o sense pèl, segons apunta Salvador Cervantes, director mèdic de la <strong>Clínica Felina de Barcelona</strong>. No obstant, Cervantes deixa clar que la població d’aquest tipus de gats encara no és gaire elevada. «Dels 15.000 pacients que nosaltres tenim a la clínica, amb prou feines uns 50 o 60 pertanyen a aquestes races que anomenem gats despullats», els gats sense pèl.

La raó, potser, es deu al fet que «són animals bastant delicats, molt més que un amb pèl», explica Cervantes. «La seva pell s’ha d’hidratar més, una cosa que es fa amb l’aliment que reben, amb complements nutricionals específics», afirma Judit Gutiérrez, veterinària especialista en etologia i cogerent de la <strong>clínica veterinària Comportavet</strong>. A banda d’aquesta particularitat, l’únic que diferencia aquestes races de gats de les que tenen pèl és precisament això: el pèl. I el no tenir pèl en ocasions pot ser positiu, segons apunta el director mèdic de la Clínica Felina de Barcelona, perquè «el pèl de vegades amaga símptomes cutanis d’alguna malaltia que pateix el gat, i els símptomes febrils, per exemple, són més fàcils de descodificar en un exemplar sense pèl», assenyala Cervantes. «Passa com amb les persones: si ets més moreno, potser se’t nota menys quan tens febre que si ets de pell més clara, que et poses més vermell», explica. «I això mateix passa amb els gats: a un sense pèl se’l veurà més vermell o rosa quan tingui febre que a un de pelut».