Junts per Catalunya va aprovar el passat cap de setmana el seu full de ruta polític en un ambient de gairebé unanimitat i amb lleus esgarrinxades aparents entre les famílies internes. Tot això en un clima que fa que alguns concloguin que s’ha imposat el «gen convergent», el del seny, a l’hora d’afrontar reptes importants sense trencar cap baralla malgrat renegar del diàleg que explora ERC amb el Govern central i prometre «passar a l’acció» per assolir la independència.
El cas més clar és el de la promesa de tornar a proclamar la independència. La ponència política preveu una tardor calenta, amb plans de cadascun dels consellers del partit per preparar la desconnexió amb Espanya. Això es reflectirà, assenyalen, en el debat de Política General al Parlament. I després, en mobilitzacions. Ara bé, com i quan és un secret notable que queda en mans de la direcció. «No ho saben ni ells», contesta un membre del partit, crític amb la presidenta Laura Borràs, a la pregunta de què tenen previst fer a Junts per executar la secessió, com prometen.
En canvi, els més radicals s’aferren al text de la ponència i estan convençuts que aquesta vegada sí que s’aconseguirà la independència, aprenent dels errors i buscant la unitat. De fet, aquesta unitat independentista -un objectiu tan reclamat com no assolit des de fa anys- és condició prèvia per executar qualsevol acció contundent. Per això, la conclusió és més aviat convergent: s’amenaça (l’Estat, ERC) de precipitar esdeveniments, però de moment no hi ha pla concret conegut.
També s’ha posat l’accent en un cop de porta ja conegut per part de Junts: el cop de porta a la taula de diàleg. Tot i això, en cap moment el partit renega d’un procés negociador. El que rebutja és l’actual fórmula dissenyada per ERC i el Govern central. És una posició, la del partit de Puigdemont, coneguda per tothom. Com va ser conegut l’intent del mateix president d’arribar a un acord amb el Govern central abans de proclamar la independència. O l’intent del president Torra de negociar també amb l’executiu.
Gran ovació per a Rull
Algunes decisions que ha pres el partit també van en una direcció «neoconvergent». Josep Rull, exconseller que va empresonat per la sentència del procés i posteriorment indultat, va rebre una de les grans ovacions del conclave de l’Hospitalet del Llobregat. És l’actual president del Consell Nacional del partit. El càrrec és el menys important, el simbolisme és allò destacable: Rull és l’antítesi de les persones que a Junts volen sortir del Govern o provocar inestabilitat social en aquests moments o que consideren secundària la gestió autonòmica a l’executiu.
La seva cara és netament la de la recuperació dels valors neoconvergents. Com ho seria l’elecció de Xavier Trias com, una altra vegada, candidat a l’alcaldia de Barcelona. Trias és l’essència de l’esperit convergent i compta amb suports notables per intentar un altre assalt a la capital catalana.
Un altre element «neocovergent» és la decisió del partit, en l’eix ideològic, de proposar la supressió dels impostos de successions i donacions. Una iniciativa que rebaixaria notablement les arques públiques del Govern i que té un caràcter ideològic clarament liberal, és a dir, clarament convergent.
També cal afegir que malgrat el rebuig frontal als acords amb el PSOE, no s’ha decretat la ruptura del pacte de Junts amb el PSC a la Diputació de Barcelona. Opció aquesta que queda oberta de cara a les futures eleccions municipals.
