La reunió de la taula de diàleg Govern-Generalitat celebrada dimecres ha reobert la possibilitat que l’executiu de Pedro Sánchez impulsi un canvi legislatiu -exigit pels seus socis independentistes des que es va conèixer la sentència del procés- per suprimir el delicte de sedició o, almenys, reformar el Codi Penal i rebaixar les penes previstes, entre 10 i 15 anys. Es tractaria d’acostar-se a altres països del nostre entorn on, per conductes similars, no es solen superar els cinc anys de presó.
L’examen de la reforma va ser iniciat a finals del 2020 pel Ministeri de Justícia, després de conèixer-se la sentència del Tribunal Suprem que va enviar a la presó nou líders independentistes, entre ells l’exvicepresident Oriol Junqueras. Si s’hagués aprovat, s’hauria aplicat amb caràcter retroactiu, rebaixant l’estada a la presó dels condemnats, però la complicada resposta parlamentària va paralitzar el projecte i el Govern central va optar finalment pels indults.
Tot i això, la reclamació mai va desaparèixer de l’agenda nacionalista, i la tercera reunió de la taula de diàleg ha tornat a posar el focus en la possibilitat de modificar l’article 544 del Codi Penal dins de l’anomenada «desjudicialització» dels serrells del procés, cosa que tindria aplicació en els casos de l’expresident Carles Puigdemont i la resta d’exconsellers que van fugir amb ell si fossin lliurats a la justícia espanyola.
Actualment, el Codi Penal assenyala que són reus de sedició els que, «sense estar compresos en el delicte de rebel·lió, s’alcen públicament i tumultuària per impedir, per la força o fora de les vies legals, l’aplicació de les lleis o qualsevol autoritat, corporació oficial o funcionari públic, el legítim exercici de les seves funcions o el compliment dels seus acords, o de les resolucions administratives o judicials».
Penes elevades
Les penes oscil·len entre els 10 i els 15 anys quan el delicte el comet una autoritat, mentre que els que hagin «induït, sostingut o dirigit la sedició o hi apareguin com els seus principals autors» seran castigats amb entre 8 i 10 anys de presó. En el cas del procés es van imposar penes de presó entre 9 i 13 anys per sedició, si bé les conductes dels dirigents independentistes es van castigar en concurs medial amb el delicte de malversació.
Segons va reconèixer el Ministeri de Justícia en el seu moment i confirmen els escassos estudis de dret realitzats sobre la sedició, aquest delicte es contemplava al Codi Penal del 1822 per fer front a les contínues revoltes públiques a l’Espanya decimonònica, i no troba una fàcil equivalència en els ordenaments jurídics europeus. Altres treballs, com el del professor de Dret Penal de la Universitat de Valladolid Antonio María Javato, afirmen, per contra, que als principals països europeus del nostre cercle jurídic és possible trobar infraccions equivalents al nostre delicte de sedició.
A Alemanya i Suïssa la figura semblant seria l’anomenat aufruhr. A França i Bèlgica rébellion, mentre que a Itàlia hi hauria la «violència i resistència a un funcionari». En totes, i a diferència del que passa amb la sedició a Espanya, s’exigeix sempre l’ús de la violència.
Per això, s’han de valorar mesures com les que en altres codis s’imposen respecte de conductes com les de resistència greu, per a les quals s’assenyalen penes de presó que van des dels 8 anys a Portugal fins a condemnes que no superen els cinc anys a la majoria dels països del nostre entorn. Es tracta de veure què passa en altres Estats a l’hora de sancionar conductes d’alteració de pau pública o ús d’intimidació per impedir que les autoritats compleixin les seves funcions, que és el que es va castigar en el procés.
Per països
Segons l’estudi realitzat en el seu dia per Justícia, del qual va informar Europa Press, a Itàlia hi ha els delictes de resistència regulats als articles 336 i 337 del Codi Penal italià que castiguen amb penes d’entre 6 mesos i cinc anys de presó, segons la gravetat de la conducta; mentre que a Alemanya l’article 113 del seu codi pena la resistència i els desordres públics per als quals es fa servir violència amb 3 anys de presó o multa. Es tracta de les condemnes més baixes, sense tenir en compte cap agreujant.
En aquesta mateixa anàlisi sense agreujants hi hauria Suïssa, on els delictes contra l’Estat o la Constitució són de menys d’un any, però la resistència greu es pena a l’article 285 del seu Codi Penal amb 3 anys fins i tot si es produeix amb alçament.
Les penes més elevades les preveu el codi portuguès, amb entre 1 i 8 anys de presó per resistència a l’article 333 i de fins a 3 anys en el 334 en cas d’aldarull per pertorbar el funcionament constitucional. A França, el delicte equivalent de resistència es regula als articles 426 al 433 del seu codi amb presó de 2 anys -3 anys si el delicte es comet en grup-; mentre que a Bèlgica aquesta pena és de fins a 5 anys en grup i entre 3 mesos i 2 anys si no es dóna aquesta circumstància, segons l’article 269 del seu ordenament penal.
Aquesta comparativa permet concloure que els comportaments sediciosos a Espanya, malgrat no requerir violència, comporten actualment penes molt més altes que a països del nostre entorn, a la qual cosa s’uneix l’ambigua redacció de l’article, que, segons molts experts, ha quedat obsolet.
