Els ingressos que rep la comunitat de Catalunya del sistema de finançament autonòmic es mantenen lleugerament per sobre de la mitjana. Mentrestant, territoris com Andalusia, Múrcia o Castella-la Manxa no només segueixen per sota del finançament mitjà per habitant, sinó que, a més, continuen perdent posicions, tot esperant una reforma del model que l’actual Govern de coalició ja ha renunciat a emprendre en aquesta legislatura.
El Ministeri d’Hisenda va publicar a finals de juliol les dades de la liquidació definitiva del finançament autonòmic corresponent al 2020. L’anàlisi d’aquestes dades difosa ahir per la Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada (Fedea), posa en relleu la millora relativa a 2020 de comunitats com Catalunya en el repartiment del pastís del finançament autonòmic i l’empitjorament d’alguns territoris que ja partien d’un nivell d’infrafinançament.
Segons la liquidació definitiva del 2020, els ingressos per habitant assignats a Catalunya (2.604 euros) es van situar lleugerament per sobre de la mitjana (2.555 euros). En particular, el finançament per habitant ajustat (un concepte que té en compte factors com la dispersió geogràfica o el grau d’envelliment) corresponent al 2020 es va situar en 101,9 punts a Catalunya, respecte d’una mitjana de 100 (gairebé el 2% per sobre de la mitjana). Segons l’anàlisi de Fedea, Catalunya no només es va mantenir el 2020 per sobre de la mitjana, sinó que a més va aconseguir una lleugera millora relativa de sis dècimes respecte al 2019, quan els recursos del sistema per habitant ajustat van representar 101,3 punts sobre un punt de partida de 100.
En total, segons les dades analitzades per Ángel de la Fuente, de Fedea, set comunitats autònomes van millorar el 2020 la seva participació al sistema de finançament. Així va passar per als territoris de Catalunya, Galícia, Astúries, el País Valencià, Aragó, Extremadura, i Castella i Lleó. No obstant, vuit comunitats més van reduir la seva participació en el pastís del sistema de finançament autonòmic: Andalusia, Cantàbria, Múrcia, Castella-la Manxa, Canàries, Balears i Madrid. Les comunitats del País Basc i Navarra tenen el seu propi règim foral de finançament i són fora del règim comú.
Es dóna la circumstància, a més, que tres de les comunitats que han retrocedit -Andalusia, Múrcia i Castella-la Manxa- partien ja d’una situació molt desfavorable, d’infrafinançament, ja que els recursos per habitant que els assigna l’actual model de finançament autonòmic se situen per sota de la mitjana. La Comunitat Valenciana també està infrafinançada (93,1 punts sobre una mitjana de 100), no obstant aquesta automia va aconseguir una lleugera millora el 2020.
On més es recapta
L’anàlisi de Fedea assenyala Catalunya com la tercera comunitat autònoma que més impostos recapta per habitant (per darrere de Madrid i Balears), si bé passa a ocupar el novè lloc quan es tracta d’ingressos rebuts del sistema de finançament autonòmic. D’acord amb els mecanismes del model de finançament autonòmic, Madrid (7.735 milions), Catalunya (1.869 milions) i les Balears (196 milions) van aportar el 2020 un total de 7.800 milions a favor de la resta de les comunitats per anivellar en totes elles la qualitat dels serveis prestats. Madrid cau a la desena posició quan es tracta de recursos del sistema de finançament per habitant mentre que les Balears ocupa el cert lloc.
Recursos extraordinaris
En general el pastís del finançament que es van haver de repartir les autonomies amb càrrec al 2020 es va reduir de manera notable. Segons posa de manifest l’anàlisi de Fedea, el volum total del finançament definitiu de les comunitats autònomes de règim comú va experimentar el 2020 una caiguda d’11.200 milions (el 9%) respecte al 2019 a causa de la mala evolució dels ingressos tributaris autonòmics i estatals com a resultat de la crisi del covid.
Aquesta caiguda, però, va ser compensada per una injecció de recursos extraordinaris a càrrec de l’Estat per un import de 19.600 milions. Aquesta quantitat inclou 4.400 milions d’euros que les comunitats havien de tornar a l’Estat i que els va perdonar així com el Fons Covid (15.207 milions).
