El comitè de Drets Humans de l’ONU ha afirmat que l’Estat va violar els drets d’Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva i Josep Rull en vulnerar l’article 25 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics i impedir-los exercir, a través de la suspensió de les seves funcions públiques, durant els dos anys que van estar reclosos sense condemna ferma. En aquest període, i tot i ser elegits a les urnes per la ciutadania, l’Estat els va negar la possibilitat de dur a terme la tasca encomanada. «La decisió d’imputar els autors pel delicte de rebel·lió que va resultar automàticament en les suspensions de les seves funcions públiques prèvies a la condemna no va ser per motius previstos a la legislació, que siguin raonables i objectius», estableix l’escrit.
El dictamen de les Nacions Unides va ser rebut a les files independentistes amb gran alegria perquè entenen que suposa una sonora plantofada a l’Estat espanyol. En el dictamen, l’òrgan de l’ONU destaca que l’instrument que va permetre a l’Estat apartar els presos de la vida política, l’acusació del delicte de rebel·lió pel qual, finalment, no van ser condemnats, ha estat posat en dubte per diverses instàncies internacionals que han destacat el marcat to pacífic de les mobilitzacions independentistes de la tardor del 2017 i que van conduir a una declaració d’independència.
El comitè estableix que els delictes pels quals es poden vetar els drets fonamentals de participació en la funció pública i la concurrència a processos electorals han d’estar àmpliament delimitats i ser «previsibles», és a dir, que estiguin «formulats amb precisió suficient perquè una persona pugui regular el seu comportament de conformitat amb ells i que no hi ha una discrecionalitat il·limitada o generalitzada per als encarregats de l’aplicació de la llei». El delicte de rebel·lió, segons l’article 472 del Codi Penal, es limita a aquells que «s’alcen violentament i pública». I el comitè «pren nota», a diferència de la justícia espanyola, que els ara expressos «van instar la ciutadania a mantenir-se estrictament pacífica» i recorda que hi ha una presumpció a favor de considerar que les reunions són pacífiques i que els actes de violència aïllats d’alguns participants no s’haurien d’atribuir a altres, als organitzadors o a la reunió com a tal». I no només això, l’òrgan de l’ONU, el comitè, com una mena de prova del nou, es basa en la mateixa sentència del judici de l’1-O per dictaminar l’existència de la violació de drets, ja que «els tribunals interns de l’Estat finalment van condemnar els autors pel delicte de sedició en lloc del delicte de rebel·lió per entendre que no va concórrer el requisit de violència que exigeix en tot cas l’article 472 del Codi Penal».
Vergonyes de l’Estat
I per fer visible la gravetat del cas, recorda que «els drets garantits per l’article 25 del Pacte estan estretament relacionats amb la llibertat d’expressió, de reunió i d’associació» base en tota societat democràtica. El dictamen no ha estat subscrit unànimement, ja que dels 18 membres que el constitueixen, 17 si s’exclou l’espanyol Carlos Gómez, per conflicte d’interessos evident, el portuguès José Santos i l’egipci Waffa Bassim van emetre un vot particular.
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va afirmar ahir que el dictamen «deixa al descobert a ulls del món les vergonyes de l’Estat». En un missatge al seu compte de Twitter, Aragonès va apuntar que «la repressió i la vulneració dels drets fonamentals són línies que no s’haurien d’haver creuat mai». Per al president de la Generalitat de Catalunya, no només «s’han violat greument els drets humans» dels quatre expresos independentistes, sinó els de «tots els catalans».
Dos dels denunciants, Jordi Turull i Josep Rull, van celebrar ahir com una «victòria» de l’independentisme contra l’Estat l’escrit de l’organisme de Nacions Unides. Rull, a més, va assenyalar que «en un Estat de dret homologable hi hauria conseqüències fulminants».
