Un registre de sol·licitants d'habitatge protegit n'aclarirà la demanda real

"Fins ara hem anat una mica a les palpentes a l'hora de conèixer la demanda real d'habitatge protegit a Catalunya", admetia ahir a Girona la secretària d'Habitatge de la Generalitat, Carme Trilla. És a dir, que en aquests moments no se sap del tot quantes persones o famílies voldrien i podrien accedir a habitatges de protecció oficial, encara que la llei pel dret a l'habitatge apunta que a les comarques gironines el número seria d'uns 15.000. Aquesta llei, del 2007, preveia la creació d'un registre únic de sol·licitants de protecció oficial a Catalunya, que finalment es va posar en marxa la setmana passada i que ahir Trilla va presentar a Girona al costat de la directora a la demarcació de l'empresa pública Adigsa, Cristina Andreu. El registre ha de permetre deixar d'anar a les palpentes i els ajuntaments que ho vulguin en podran fer una gestió municipal. De moment, s'hi han apuntat deu consistoris gironins.

Si fins ara els ciutadans sol·licitaven accedir a un pis de protecció oficial quan s'assabentaven que se'n feia una promoció, amb el nou registre la truita es girarà: qualsevol persona que vulgui optar a aquest tipus de vivendes haurà d'estar inscrita al registre, a partir de la qual cosa si compleix els requisits (estar empadronat a Catalunya i no sobrepassar la renda màxima) i segons les seves preferències (lloguer o compra, i municipi on estigui empadronat i com a molt dos més que triïi) entrarà automàticament a formar part d'una llista provisional quan hi hagi una oferta que s'hi ajusti.

Després d'això, es farà una llista definitiva i finalment es durà a terme el sorteig, que no serà necessari en el cas dels pisos protegits de promoció privada en sòl lliure, ni en un 30% dels de promoció privada en sòl protegit. De totes maneres, tota persona que vulgui accedir a qualsevol d'aquests pisos haurà de ser al registre únic, i fins i tot s'hi hauran d'apuntar les que fins ara ja han optat i no aconseguit un habitatge de protecció oficial.

Encara que el registre és català, els consistoris que ho decideixin podran gestionar les promocions que facin referència als seus municipis, i també decidiran si estableixen un perfil de persones per optar a uns pisos concrets o si obren la convocatòria no només a gent empadronada a la seva localitat. Quant a la gestió, implicarà, per exemple, que els sol·licitants puguin fer els tràmits al consistori mateix. De moment, hi ha deu ajuntaments gironins que signaran convenis amb Adigsa per fer aquesta gestió: Girona, Figueres, Sant Feliu de Guíxols, Calonge, Castell-Platja d'Aro, Palafrugell, Puigcerdà, Ripoll, Santa Coloma de Farners i Banyoles.

El registre haurà de permetre saber quants pisos protegits cal construir i, "per tant, se'ns podrà exigir més", va dir Trilla. En aquest sentit, dels habitatges edificats fins ara a les comarques gironines, gran part ja estan ocupats o tenen demandants, però, va explicar Andreu, en els últims mesos sí que hi ha hagut problemes, perquè persones a qui s'havia adjudicat un pis de compra no el poden pagar o perquè pisos de compra amb concurs obert no tenen prou demandants.