Un pla intenta eliminar un arbre nociu per a la salut a l'Alta Garrotxa

La Diputació de Girona, l'Obra Social La Caixa i el Consorci de l'Alta Garrotxa han començat una acció contra la flora perjudicial per la Salut a l'Alta Garrotxa. L'acció es fa en 6,45 hectàrees ubicades als terme de Montagut i Oix i de Tortellà i l'objectiu és evitar que l'ailant, un arbre que provoca molèsties i problemes de salut, s'implanti a la zona.

El contacte amb la saba pot provocar picor i envermelliment de la pell. Si i el contacte amb una persona al·lèrgica és continuat li pot arribar a provocar infeccions virals que inflamen el miocardi. És a dir, la fase prèvia a un infart.

Injeccions de verí

Els operaris treballen amb injeccions de verí als troncs dels plançons i amb desbrossadores a les zones d'arbusts. Ho fan per evitar que l'ailant s'estableixi a l'Alta Garrotxa de manera permanent i ocupi el lloc de les espècies autòctones. Un cop han eliminat els arbres i les plantes perjudicials per la salut, repoblen les zones afectades amb flora autòctona.

L'ailant és una arbre de jardí originari de la Xina que va arribar a Europa el 1740. Es desenvolupa molt fàcilment i s'estén de manera espontània sobretot per fondalades i llocs poc assolellats, perquè les arrels rebroten molt. Es un arbre resistent als factors pertorbadors dels provinents del canvi climàtic i també al foc.

S'escampa tant per dalt -pot arribar a mesurar 27 metres- com per baix, perquè les arrels s'escampen amb molta facilitat. Un arbre tan poderós pren la llum del sol i els aliments subterranis a les espècies autòctones i es converteix en una amenaça.

L'ailant ha arribat a l'Alta Garrotxa amb els vehicles que han transportat les llavors de manera involuntària. L'ailant es desenvolupa amb molt facilitat als marges de les carretes i de les autovies i el vent el posa les llavors a les rodes o als espais entre les portes i la carcassa. Llavors quan els vehicles entren a les carreteres de l'espai protegit escampen la llavor.

L'ailant primer creix a la vora de les carreteres rurals i després s'introdueix al bosc, sobretot al bosc de ribera. Amb rapidesa, pren espai a les espècies autòctones i es converteixen una molèstia a les persones delicades d'al·lèrgia.

El projecte d'eliminació del foliant conté la implicació dels propietaris, i la participació dels col·lectius en risc d'exclusió. És a dir, part dels treballadors que actuen en l'eliminació de la flora nociva per la salut estan en risc d'exclusió social per perill de manca de treball.