S'estanca l'obertura de centres de culte a les comarques gironines

L’obertura de centres de culte s’ha estancat en els darrers anys a les comarques gironines, almenys pel que fa a les tres grans confessions de Catalunya (catòlica, evangèlica i islàmica). Segons l’última actualització del Mapa Religiós de Catalunya, a càrrec de la Generalitat, al llarg de l’any 2022 només es va obrir un nou temple evangèlic a la demarcació, mentre que el catolicisme i l’Islam van mantenir les mateixes xifres de l’any anterior. Algunes religions minoritàries, en canvi, sí que han experimentat més canvis, tot i que en general representen poques comunitats. 

L’església catòlica continua essent la confessió que compta amb més temples a la província, amb 1.044 centres on se celebra culte, com a mínim, una vegada l’any. La xifra es manté igual a la de l’any anterior, tot i que suposa una caiguda de l’11,15% respecte el 2019. Tot i això, els propis redactors del mapa adverteixen que les variacions en el recompte «es deuen més a diferències de criteris utilitzats a l’hora de comptar els centres de culte que no a grans canvis sociològics dins d’aquesta confessió». I és que el catolicisme, que durant llargs períodes històrics va tenir la consideració de religió oficial i d’estat, continua essent àmpliament majoritari, malgrat l’evident davallada que creients que ha experimentat en els darrers anys. 

En segon lloc, tot i que a molta distància, es troben les esglésies evangèliques, que en els darrers anys han registrat un creixement important al llarg de les últimes dues dècades gràcies a l’arribada de la immigració llatinoamericana. De fet, ocupen la segona posició tant a la província de Girona com al conjunt de Catalunya i és l’única confessió que va obrir un nou centre de culte a la demarcació durant el 2022. Això sí, el Mapa recorda que aquesta confessió engloba «un ampli ventall de denominacions, esglésies i organitzacions que configuren un panorama divers i heterogeni». 

La tercera confessió amb més centres de culte és l’Islam. En aquests moments, a la demarcació hi ha 60 oratoris islàmics, els mateixos que l’any anterior però tres més que el 2019. En aquest cas, l’obertura dels centres ha anat lligada a la immigració procedent de països musulmans, especialment el Marroc, però el seu ritme de creixement ha estat menor que el de les esglésies evangèliques. Segons assenyalen els redactors del Mapa, el primer oratori islàmic de Catalunya es va obrir l’any 1974, però no va ser fins a les dècades dels 80 i els 90 que es va consolidar l’obertura de centres arreu del país i aquesta religió va prendre una especial rellevància. 

Les religions minoritàries, en canvi, sí que han experimentat més canvis, tot i que es tracta de poques comunitats. Destaca, sobretot, el tancament de dues esglésies orientals, de manera que aquesta confessió ha passat de quinze a només tretze temples a les comarques gironines. Sovint, les esglésies orientals -que durant anys van guanyar rellevància gràcies a l’arribada de persones procedents de l’Europa de l’Est, especialment de Romania- no tenen espais de culte propis, sinó que realitzen les seves celebracions en capelles cedides per l’Església catòlica durant unes hores o, en alguns casos, amb exclusivitat.

El retrocés de les esglésies orientals les ha fet situar per darrera del budisme, que continua mantenint els catorze centres que ja tenia a la demarcació. Segons expliquen els redactors de l’informe, tant les comunitats budistes com les hinduistes compten cada vegada amb més simpatitzants a Catalunya, atrets per les seves pràctiques basades en la filosofia oriental.

Pel que fa als Testimonis Cristians de Jehovà, mantenen també els dotze centres que ja tenien.  La primera sala de Catalunya es va fundar l’any 1973 a Barcelona, i des de llavors es van extendre de forma constant fins a finals de la dècada dels noranta, quan el ritme de creixement es va alentir. En els darrers anys s’ha produït una lleugera disminució en el nombre de sales degut a una voluntat d’aprofitament de recursos i espais per part d’aquesta confessió. 

Més enrere es troba ja el sikhisme, que també manté els quatre gurdwares que tenia a les comarques gironines. Aquesta confessió es va establir a Catalunya a finals dels anys 80, quan persones sikhs es van començar a trobar en petits domicilis particulars, però no va ser fins als noranta que va augmentar la xifra d’immigrants procedents del Panjab indi i es va obrir el primer temple a Barcelona. 

Més comunitats bahà’í

Destaca, d’altra banda, el creixement de les comunitats bahà’í, que han passat d’una a tres a les comarques gironines. Per contra, l’Església Adventista del Setè Dia i l’hinduisme han tancat un temple cadascuna, de manera que han passat de tenir-ne tres a només dos. Finalment, hi ha una Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers dies i cinc d’altres confessions no especificades. 

Subscriu-te per seguir llegint