Nou impuls a la recerca gironina sobre un derivat del card marià

La investigació gironina sobre un compost derivat de les llavors del card marià i la carxofa que s'ha demostrat eficaç contra les metàstasis cerebrals acaba de rebre una beca del Grup Espanyol de Càncer de Pulmó. La recerca de l'equip dels doctors Joaquim Bosch i Javier Menéndez, de l'Institut Català d'Oncologia (ICO) a Girona i l'Institut d'Investigació Biomèdica de Girona (Idibgi), ha rebut un ajut de 25.000 euros per aprofundir en les propietats antitumorals d'aquesta substància anomenada silibinina, identificar quina és la millor dosi terapèutica i com combinar-la amb quimioteràpia tradicional.

La beca «Joves Investigadors en Càncer de Pulmó», impulsada per aquest grup integrat per més de 400 especialistes en càncer de pulmó, ha reconegut en la segona edició tres recerques d'una dotzena de propostes presentades per hospitals i centres de tot l'Estat.

En el cas del projecte gironí, es tracta d'una recerca en què l'ICO i l'Idibgi treballen des de fa anys. Recentment, han participat en un estudi en col·laboració amb el Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques (CNIO) que ha demostrat l'eficàcia contra les metàstasis cerebrals d'aquesta nova teràpia i han descobert el mecanisme molecular amb què la silibinina exerceix efectes antimetastàtics al cervell.

«Des del 2013 investiguem aquesta substància i ara ens trobem en el moment de fer una aproximació més profunda. Com que es tracta d'un compost natural, lliure de patents, aquest assaig presentava dificultats de finançament privat, amb la beca podem seguir aprofundint en el potencial d'aquesta molècula en els propers dos anys d'una manera independent», han explicat els especialistes gironins.

I és que, els investigadors ja han confirmat que un dels mecanismes de l'acció antitumoral de la silibinina és la inhibició d'STAT3, una proteïna que actua «com un escut» per a les cèl·lules tumorals per sobreviure als efectes tòxics que els produeix la quimioteràpia. Per tant, l'estudi permetrà fer una aproximació molt més profunda sobre aquesta situació i obtenir, segons el parer dels experts, una informació «molt útil».

Amb els resultats obtinguts fins ara, els investigadors becats consideren que la silibinina pot ser una nova arma antitumoral. El problema és que fora del cervell, on no existeix el grup de cèl·lules que són la diana que, en col·laboració amb el grup liderat pel doctor Manuel Valent del CNIO, han descrit recentment, la seva eficàcia en monoteràpia és molt més limitada.

Tot i això, els científics assenyalen que pot ser que amb alguns fàrmacs citotòxics -quimioteràpia- la seva combinació sigui «més eficaç». Per tant, l'objectiu és trobar quin pot ser el millor «company de viatge» de la silibinina, per optimitzar-ne els resultats.

«L'objectiu seria, amb els tractaments que ja tenim, obtenir més respostes i més duradores, la qual cosa al final pugui suposar per al pacient de càncer de pulmó més qualitat i quantitat de vida», han resumit els experts.

A banda de la recerca gironina, el grup ha becat dos projectes més: un estudi liderat pel doctor Alberto Cruz i la biòloga Raquel Laza, de l'hospital Puerta del Hierro de Madrid que analitzarà el tumor del pacient i la seva relació amb el sistema immunitari a través de la caracterització de les biòpsies tumorals i mostres sanguínies. Per la seva banda, la doctora Virginia Calvo, també del Puerta del Hierro, preveu estudiar la dinàmica de mutacions que es produeix en pacients que tenen un tumor avançat i presenten una mutació del gen EGFR.