Quiosc

Diari de Girona

«És clar que continuaré treballant per Glovo, necessito guanyar diners»

Per cada viatge, Mohamed Bayar pot guanyar «uns tres euros», però un 40% se’l queda la persona que posa el nom a l’aplicació de l’empresa; no té papers i, per tant, no existeix per a Glovo ni tan sols quan pateix una agressió

Mohamed Bayar treballador apallissat de Glovo Ddg

Dimarts 9 d’agost a Girona. Passades les onze de la nit encara fa molta calor, i Mohamed Bayar s’espera amb la seva bicicleta prop dels restaurants del centre de la ciutat, pendent de l’aplicació de Glovo que té descarregada al mòbil. Bayar treballa de rider. Hi ha sort, té feina. Uns clients han fet una comanda en una coneguda pizzeria gironina. Se’ls hi ha de portar en un pis del carrer Maçana. Prop de la plaça del Barco, just abans d’on s’acaba Girona i comença Salt. Mohamed Bayar carrega la pizza a la bossa de l’esquena i es posar a pedalar fins a la direcció dels clients. Quan hi arriba, no li cal trucar al pis. Tres homes l’esperen al portal. La cosa no va bé. No volien pagar, els clients havien escollit a través de l’app abonar la pizza en efectiu. Després d’una baralla, Bayar va acabar per terra ensangonat en rebre un fort cop de cap a la cara. «Jo hi els estava dient, va nois per què no em voleu pagar, i un d’ells em va picar el cap a la cara i després cops de puny quan estava a terra», recorda Bayar sobre una escena que, en ple carrer, va cridar prou l’atenció perquè algú cridés a la policia. Quan van arribar la patrulla, dos del tres homes ja havien marxat - «amb la meva bicicleta i el mòbil» - i només en quedava un. El presumpte agressor.

Mohamed Bayar no el denunciarà. No té papers. Tampoc podrà reclamar res a la pizzeria gironina on havia recollit la comanda: «Els ho he explicat, però em diuen que és cosa de Glovo». I a l’empresa fundada pel jove milionari amb arrels empordaneses Oscar Pierre? Encara menys. Per a Glovo, que acaba de rebre una forta multa per abusar dels falsos autònoms per fer de riders, Mohamed Bayar no existeix. El seu nom no figura en els registres. Aquest marroquí de 35 anys no és un dels molts falsos autònoms que treballen per firmes com Glovo o Uber. Sense papers no pot tenir llicència de rider en cap d’aquestes aplicacions. Treballa gràcies a la llicència d’una altra persona, que li lloga a canvi d’una comissió. «Ell tenia dues llicències, una de Glovo i una d’Uber, i li vaig dir que me’n deixés una», explica Bayar, que no té inconvenients per detallar els números de l’acord: «Ell em dona el 60% del que li paga Glovo pels meus viatges i se’n queda l’altre 40». D’aquesta manera, per a Glovo, Mohamed Bayar ni existeix. I, per tant, el que li va passar dimarts prop de la plaça del Barco no és el seu problema. Altres propietaris de restaurants, que coneixen el rider marroquí de recollir comandes en els seus locals, han parlat amb Glovo. «Han dit que bloquejaran el compte del client que va demanar la pizza, res més», explica.

«És clar que continuaré treballant per Glovo, necessito guanyar diners». Han passat menys de tres dies de l’agressió, Bayar encara té ferides a la cara, però amb una altra bicicleta i una motxilla reciclada, d’una companyia diferent deixada per un amic, torna a pedalar sense dubtar-ho cada vegada que l’aplicació de la multinacional l’avisa que té una comanda. Dimarts a la nit, després de l’agressió, la patrulla de policia el va portar fins a l’hospital Santa Caterina, on el van atendre. En l’informe mèdic es detalla que «el pacient arriba a urgències acompanyat per la policia, sota els efectes del OH, per haver rebut una agressió», i es detallen els diferents ferides sense obviar que, a més de molts cops i ferides, també presentava símptomes d’haver estat bevent. Sense DNI ni NIE, va arribar fa tres anys des de França perquè li havien dit que «a Girona estaria bé». A l’informe mèdic del Santa Caterina, Mohamed Bayar consta que viu al carrer Claveria número 5 de Girona.

Claveria 5 és l’adreça del Centre d’Acollida de La Sopa. «Sí, vaig viure a la Sopa un temps i després m’hi anava a dutxar, ara ja no», explica Bayar, que recorda bé els noms d’alguns educadors socials de l’Ajuntament de Girona. Nascut a Marroc el maig del 1987, Bayar assegura tenir un diploma de Tècnic Agrícola i haver estat treballant a França fins que «em vaig quedar sense feina i vaig venir cap aquí». Un temps a la Sopa, on li van fer l’empadronament, i alguns cursos «per entendre millor l’espanyol i el català» a l’Escola d’Aduts del carrer Travessia de la Creu van ser uns primers passos per adaptar-se a Catalunya. Però, sense papers, tot és més complicat. «Vaig treballar netejant taules i ajudant», sense contracte, però després es va trobar amb l’oportunitat de llogar aquesta llicència de Glovo. Sobre el paper, a Girona només hi ha uns 25 riders. Per la gent que coneix el món, com Mohamed Bayar, són bastants més. És fàcil veure’n al voltant de grans cadenes com McDonald’s o Burger King, però també prop de restaurants del centre de la ciutat. Alguns com Bayar, sense papers, treballant amb una llicència pagada a canvi d’esclavitzants comissions del 40%, I sense cap protecció, perquè si algú torna a agredir Mohamed Bayar o a un altre rider, Glovo sempre podrà dir que «aquest nom no em consta». I el restaurant gironí de torn podrà tornar a mirar cap a l’altre costat, perquè «això és cosa de Glovo».

Compartir l'article

stats