Jelena Radjenovic

«No estem preparats perquè arribi el dia en què quan obrim l’aixeta no en surti aigua»

Radjenovic considera que l’actual model centralitzat de gestió de l’aigua té data de caducitat però per canviar-lo fa falta inversió real

Jelena Radjenovic, al laboratori de l’ICRA, al Parc Científic i Tecnològic de Girona

Jelena Radjenovic, al laboratori de l’ICRA, al Parc Científic i Tecnològic de Girona / MARC MARTÍ

Laura Teixidor

Laura Teixidor

Jelena Radjenovic va néixer a Sèrbia el 1980. Després d’estudiar Enginyeria Química a la Universitat de Belgrad, es va doctorar a la Universitat de Barcelona. Després de viure cinc anys a Austràlia, on va desenvolupar la seva trajectòria acadèmica i professional, es va incorporar a l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) de Girona gràcies a la plaça d’investigadora de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA). Enguany ha estat guardonada per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació amb el Premi Nacional de Recerca al Talent Jove.

D’entrada, quina valoració fa del premi obtingut?

Ha sigut tota una sorpresa, ja que el guardó té molt prestigi. El més positiu és que dona valor al camp de recerca de l’aigua, perquè no és habitual que es reconegui la investigació en medi ambient. Sol estar infravalorada i no hauria de ser així, perquè és important trobar cures per malalties com el càncer, però també és important evitar-les si bevem aigua que estigui en bona qualitat, per exemple.

En què consisteix el projecte que proposa i quins beneficis aporta en l’aigua?

Proposem el desenvolupament d’uns elèctrodes diferents als ja existents, ja que no presenten tantes limitacions. Són d’esponja de grafè i tenen un cost molt més baix. El principal benefici és que, per primera vegada, podríem tenir un tractament electroquímic energèticament eficient dels contaminants persistents de l’aigua, eliminant del seu cicle els productes químics, tòxics i cancerígens.

Seria una manera totalment diferent a la d’ara de reutilitzar l’aigua?

L’aigua de Catalunya està ben gestionada, però no és viable a llarg termini. El sistema que proposem està pensat per aplicar-se a petita escala i que, a la llarga, es descentralitzi. Cada edifici i indústria hauria de poder reutilitzar la seva pròpia aigua i així ser autosuficients.

Hi ha algun país que ja apliqui aquest sistema?

No en tinc coneixement en profunditat, però sé que a San Francisco estan dissenyant nous edificis en què reutilitzen l’aigua i se l’autogestionen.

Creu que es podrà acabar desenvolupant a Catalunya?

Actualment no hi ha una tecnologia prou forta. Cal més inversió, tot i que és complicat perquè es tracta d’una investigació arriscada, tal com hem comprovat.

Què cal canviar?

S’han de canviar moltes coses. Per exemple, no és normal que l’aigua que fem servir per tirar la cadena del vàter tingui la mateixa qualitat que la que bevem de l’aixeta.

Beu aigua de l’aixeta?

Sí, i per mi és la millor. És la que té més garanties de qualitat, moltes més que l’embotellada. Tot i que també reconec que hi ha alguns llocs que no és potable.

L’impuls de les dessalinitzadores és una solució?

Hi ajuda, però està clar que no és suficient. Passa el mateix amb les depuradores i potabilitzadores. No dic que hagin de desaparèixer, però sí que han de ser complementàries a un nou sistema de futur més eficient energèticament. En el cas de les dessalinitzadores, només són realment viables per a la població que viu a la costa.

Estem prou conscienciats de la necessitat d’aquest canvi?

No. El que ha passat aquest estiu és només un inici de tot el que vindrà. Fa falta aigua i no estem preparats perquè arribi el dia en què quan obrim l’aixeta no en surti. Aquest estiu s’han viscut temperatures rècord a tot l’hemisferi nord i no se’n parla prou. Qualsevol esforç individual a l’hora d’estalviar aigua i reciclar és inútil si no hi ha consciència col·lectiva.

En quin procés està la investigació del projecte que desenvolupa?

Hem desenvolupat diferents tipus d’elèctrodes i els hem provat en aigües residuals. El nostre principal objectiu és iniciar una prova pilot, però per aconseguir-ho ens falten inversors, que de fet ja hi estem parlant. També és veritat que gràcies al premi que m’han concedit, ens ajudarà a transferir la feina feta al món real, que sempre sol ser la part més complicada de la ciència, i més a aquest país.

Què opina de la inversió en ciència a Catalunya i Espanya?

Sincerament... és vergonyosa. I és una llàstima perquè hi ha investigadors molt bons, però no hi ha les mateixes oportunitats que a altres països. A més, els sous són molt baixos, així que tampoc som un pol d’atracció. Els polítics han de canviar la mentalitat, així com les empreses, que cal que arrisquin en la inversió en recerca.

S’ha trobat amb algun entrebanc per ser dona?

El moment més complicat va ser quan vaig iniciar la maternitat, però sort que vaig tenir ajuda. Encara hi ha poques dones científiques i és necessari que aquesta desproporció canviï.

Subscriu-te per seguir llegint