Segueix-nos a les xarxes socials:

La subestació elèctrica de Medinyà, construïda l’any 2018. | MARC MARTÍ

«Lenta» construcció de les subestacions elèctriques a les comarques gironines

En canvi, l’estudi d’Acció Climàtica assenyala que existeix una tendència positiva pel que fa a l’ús adequat dels recursos hídrics

Un altre dels apartats de l'Informe sobre l’estat del medi ambient a Catalunya 2016-2019 fa referència al subministrament elèctric, tot indicant que un element bàsic és la construcció de noves infraestructures elèctriques de transport. L’estudi recorda la construcció de la línia de molt alta tensió (MAT) com a projecte interestatal entre Espanya i França per tal d’augmentar el volum d’energia que França proveeix a l’Estat espanyol, majoritàriament procedent dels excedents nuclears. Tot i la forta oposició ecologista que va rebre en el seu moment el projecte, la línia es va acabar de construir l’any 2015, això sí, amb seixanta quilòmetres soterrats entre Santa Llogaia i Baixàs. Des de llavors, però, l’informe assenyala que la construcció de les subestacions elèctriques que permeten donar servei a les comarques gironines i les connexions amb els parcs eòlics «han avançant a un ritme lent». Tot i que l’informe correspon a 2019 i en aquell moment el debat sobre les energies renovables no estava tan encès com ara, el document ja mostra el compromís amb el desenvolupament d’aquest tipus d’energia. A hores d’ara, tanmateix, encara no s’ha aixecat cap parc eòlic a la demarcació, tot i que s’hi han presentat diversos projectes.

Un altre dels aspectes que analitza l’informe és l’hídric. Tot i que en aquest cas no hi ha dades territorialitzades, l’informe destaca que el consum d’aigua per càpita es va mantenir relativament estable durant el període 2015-2019. D’aquesta manera, si l’any 2015 el consum d’aigua per persona i dia va situar-se a l’entorn dels 115 litres, el 2019 va ser de 117 litres. Així mateix, la demanda total d’aigua per a usos consumptius (reg i usos urbans, ramaders i industrials) va disminuir un 7% entre el 2014 i el 2018, fins a situar-se en 2.629,53 hm3, dades que, segons Acció Climàtica, «marquen una tendència positiva pel que fa a l’ús adequat d’aquest recurs». També es destaca l’increment de producció d’aigua dessalada, que va augmentar un 118% durant el període 2015-2019.

No obstant això, l’Informe també alerta que el percentatge de masses d’aigua subterrània en bon estat ha disminuït fins al 58%. Segons assenyala, a les conques internes el percentatge de qualitat és més baix, a causa de l’accés de nitrats al medi, que no pas a les conques catalanes de l’Ebre. El que empitjora, principalment, és la seva qualitat química.

En canvi, el nivell de la qualitat de l’aire a Catalunya es va considerar bo durant aquest període, malgrat que en algunes ocasions es va superar el nivell de contaminació, inclòs a les comarques gironines.

Creixen els residus industrials, tot i que també es fa més recollida selectiva 

En l’apartat de residus, l’Informe apunta que la generació procedent de l’activitat industrial es va situar, l’any 2019, en un total de 3,8 milions de tones al conjunt de Catalunya, el que va suposar un increment del 5,4% respecte als que s’havien generat l’any 2016. 

 La immensa majoria (un 88%) d’aquests residus van ser no especials (3,4 milions de tones) que procedien, principalment, del sector agroalimentari, del sector metal·lúrgic i del sector paperer. El 12% restant (0,46 milions de tones) eren residus especials (és a dir, els que tenen més potencial contaminant). Del total dels residus industrials, la via de gestió principal és la valorització, amb un 70%.

Pel que fa als residus de la construcció i demolició, les dades presenten un «notable» increment després de la caiguda de la producció d’aquest tipus de residus associada a la crisi econòmica. Així, l’any 2019 es van generar 5,03 milions de tones de residus de la construcció i demolició, xifra que suposa un creixement de 73 % respecte del 2015. En el període 2016-2019, doncs, es confirma la tendència ascendent fins a arribar als nivells de 2009. D’aquests 5,03 milions de tones, se n’han reciclat el 56,3%.

I és que, pel que fa a la recollida selectiva, l’informe porta bones notícies, ja que durant el període 2015-2019 es va produir un increment important. L’any 2019 es va poder recollir de forma selectiva gairebé un 45% dels residus municipals de Catalunya, tenint en compte que els objectius europeus de reciclatge dels residus municipals se situen en el 50% per a l’any 2020 i el 65% per a l’any 2030.

I és que, com a novetat, l’Informe s’ha ampliat amb un apartat d’indicadors de seguiment que tenen en compte 11 dels 17 Objectius de desenvolupament sostenible. 

Registra't i no et perdis aquesta notícia!

Ajuda'ns a adaptar més el contingut a les teves preferències i aprofita els avantatges dels nostres usuaris registrats.

REGISTRA'T GRATIS

Si ja estàs registrat clica aquí.