Entre el 2017 i el febrer d’enguany, un total de 197 menors d’entre 14 i 17 anys han comès delictes sexuals a Girona, que inclouen abusos sexuals, violació, assetjament, exhibicionisme o possessió de pornografia infantil, entre altres. Segons les dades estadístiques que proporciona el Departament de Justícia, els menors d’aquesta franja d’edat (i que són competència de la jurisdicció de menors) que han comès algun delicte de tipus sexuals a Girona suposen un 2,6% del total, ja que un gruix prou important dels delictes comesos per menors són contra el patrimoni (36,4%) i de lesions (29,8%).
El gruix dels delictes comesos (123) són per abusos sexuals sense penetració i per agressions sexuals sense penetració (52), tot plegat a víctimes majors d’edat. En canvi, 17 menors van ser sentenciats per abusar o agredir víctimes menors d’edat.
Del total dels menors condemnats per delictes contra la llibertat sexual, tots són homes.
Pel que fa a les violacions, el jutjat de menors va condemnar quatre joves d’aquesta franja d’edat.
Els menors d’edat poden tenir responsabilitat penal a partir dels 14 anys, i estan sotmesos a la jurisdicció de menors. Un cop el menor ha passat pel jutjat de Menors, que establirà les mesures de compliment en funció de la gravetat del fet i tenint en compte la seva reinserció social, és la Direcció General d’Execució Penal a la Comunitat i de Justícia Juvenil qui haurà de vetllar perquè es compleixi. Es pot donar el cas que joves que hagin estat condemnats al règim de menors segueixin tot el procediment tot i haver complert la majoria d’edat.
La carta més díficil de Joan, un jove gironí condemnat per abusos
Tipus de mesures
En gran part dels procediments els jutges opten per derivar el menor en programes educatius o terapèutics que no impliquin un internament total a centres educatius (a Girona hi ha el Centre Educatiu Montilivi). Les mesures poden ser fer un seguit de tasques socioeducatives acordades pel jutge, i pot assignar l’assistència a un centre de dia o a un centre educatiu unes hores la setmana. En aquest cas, el jutge va imposar 33 mesures a joves que implicaven una mesura de medi obert, bé sigui llibertat vigilada, un tractament terapèutic o altres.
D’altra banda, 32 menors que van cometre delictes sexuals van seguir el procediment penal per la via extrajudicial a través d’un procés de mediació i reparació (justícia restaurativa). Aquest procés és sempre voluntari per les dues parts, implica un acord entre la víctima i l’infractor i es fa a petició del Ministeri Fiscal o del jutge, i pot suposar un complement del procés penal o bé ser-ne l’alternativa.
En últim lloc, hi ha les mesures de privació de llibertat. En aquest sentit, el jutge de menors va imposar 24 mesures d’aquest tipus, que implica l’internament a un centre educatiu, no necessàriament el gironí. De mitjana, els menors passen menys d’un any internats. El jutge també pot decretar l’internament en un centre educatiu com a mesura cautelar, i en aquest cas el temps d’internament sol tenir una durada de mig any.
El 83% no tornen a delinquir
E. Colell / F. J. Moya. - Menors d’edat violant o abusant d’altres menors. En dues setmanes han esclatat sis casos consecutius i preocupants: una violació grupal a una nena a Badalona, un altre al Vendrell, una agressió a una nena d’Esparreguera, després a Salou, també a Cervera i a Girona. Els adolescents que estan complint penes per delictes com aquests superen el centenar a Catalunya i s’han multiplicat per 50 des del 2015, quan l’edat per consentir relacions sexuals es va elevar fins als 16 anys. Però a Catalunya els agressors sexuals menors d’edat (el 5,5% de tota la delinqüència juvenil) són els que tenen més baixes taxes de reincidència: el 83,3% no ho torna a fer. Què els passa al cap per arribar tan lluny? Com se’ls rehabilita? Els experts que els atenen afirmen que la pornografia no ho explica tot: darrere d’aquestes conductes hi sol haver abusos, traumes, maltractament o dols.
Violació grupal a Badalona: "Tots els alumnes vam veure el vídeo de l'agressió"
Els adolescents que compleixen pena per delictes contra la llibertat sexual s’han triplicat en set anys. Els experts tenen dues hipòtesis per explicar-ho. La primera és optimista: es denuncien més casos que abans es mantenien en silenci i s’amagaven. És una bona notícia per a la recuperació de les víctimes i per detenir i reeducar els possibles violadors en potència del futur. L’altra teoria assenyalaria que els nens d’avui, amb l’esclat del món digital a la palma de les mans, agredeixen més que en el passat.
«Ens hem d’alegrar que pugin les denúncies i les detencions: hi ha més prevenció i sensibilització. Però és possible que la violència real també estigui augmentant. Crec que la violència més greu no creix, els casos com els de Badalona són de molt baixa freqüència, però sí que ha augmentat la violència sexual més lleu. Alguna cosa està passant perquè les xifres són molt voluminoses», explica el catedràtic de Psicologia de la Universitat de Barcelona (UB) Antonio Andrés Pueyo.