Recuperen a Amer un interessant arxiu musical
La celebració del desè aniversari del músic Pere Buxó ha propiciat aquest descobriment per part de l'historiador Josep Puigdemont
Tot preparant una exposició per commemorar el desè aniversari del músic amerenc Pere Buxó (1916-1998), ha estat la manera com l'historiador local Josep Puigdemont s'ha trobat amb la sorpresa de recuperar velles particel·les i descobrir l'existència de solfes que no es coneixien.
Puigdemont ha explicat que "amb un remarcable sentit de l'ordre i d'estima a la música, Buxó va anar fent un valuós arxiu que guarden els seus descendents".El que tal vegada sigui més interessant de tot plegat és l'arxiu de sardanes i música per a cobla, arxius de les cobles primitives d'Amer "Els Petits", La Principal d'Amer, (1911-1934), La Catalana (1934-1942) i la més recent, La Moderna (1942-1965). A la història musical d'Amer també hi trobem formacions com Els Mitjans, Els Grossos o Grans i l'Orquestra d'en Cornetí, però d'aquestes no n'ha quedat cap document gràfic, mentre que dels Petits, n'existeix un segell de goma amb el qual marcaven la seva col·lecció de partitures i que es pot datar cap al 1890. D'en Cornetí, n'existeix una fotografía sense data.
En aquest arxiu, també s'hi troba l'obra del músic compositor local Joan Fontàs i cases (1907-1966), fiscornaire i contrabaxista, autor de Festa Mil.lenària, la sardana que es balla cada any com a Sardana de l'alcalde a Amer.
"Entremig també hi ha un bon nombre de sardanes curtes, molt primitives, a més de sardanes llargues molt primerenques, a més de diversos balls per a cobla o orquestra de plaça, tal com indiquen les peçes manuscrites pels seus autors"afirma Puigdemont.
Entre les curiositats trobades destaca una partitura per a cobla que porta per nom El rei que rabió. "Es tracta d'una sardana que va ser instrumentada per Antoni Agramont de Castelló d'Empúries (1851-1906) i que conté una melodia de la famosa sarsuela del mateix nom". Segons l'historiador Puigdemont, amb aquesta troballa es pot seguir perfectament la història de la sardana i la cobla durant el temps de transició a cavall dels segles XIX i XX. L'historiador amerenc afirma que "encara hi ha a la vila arxius similars que si es puguessin recollir constituirien un corpus musical de notable importància i que corroboraria aquella frase "Amer, un poble de músics". Posteriorment a aquestes troballes, Puigdemont va trobar en el seu propi arxiu una obra lírica El Princep cec, original de Laureà Tatché i Pol, nascut el 1890, espardenyer i músic, que va ser organista de la parròquia d'Amer i autor d'unes vint-i-cinc sardanes. Tatché va passar els darrers anys de la seva vida a Ripollet, on morí el 1961. Té una sardana dedicada a la fàbrica Uralita, que porta aquest mateix nom. Molta de l'obra d'altres músics amerencs va ser cremada el 1936 juntament amb l'orgue de l'esglèsia.
Més a Cultura
-
Minibús Intergalàctic plasma en un disc la barreja de psicodèlia i ironia contra el gris
-
El Visa Pour l'Image abordarà la guerra a Gaza amb una projecció perquè no veu viable una exposició en el moment actual
-
Chanel torna a Eurovisió: l'olesana actuarà en la semifinal del festival aquest dimarts
-
The Tyets acomiada el festival Strenes amb un «Èpic Solete»