Minibús Intergalàctic plasma en un disc la barreja de psicodèlia i ironia contra el gris

Una sèrie de cançons que són «una cura per la buidor, una píndola de colors i sorollets per esborrar la grisor del món». Així defineix el grup gironí Minibús Intergalàctic el seu primer disc, Meditacions des dels miratges mercúrics, que presenten aquest divendres en directe al cicle A Prop de Girona (Estació Espai Jove, 19.30). Editat pel segell gironí Neu!, conté tots els ingredients que la banda ha anat lluint des del seu debut el 2021: una barreja de sons folk, pop i rock amb influències psicodèliques dels 60 i 70, portades al present, amb lletres iròniques que miren, des de l’hedonisme, la decadència del món actual.

Minibús Intergalàctic, una glopada d’aire lisèrgic per a l’escena musical gironina

Integrat per cinc amics que l’atzar va unir a Girona fa tres anys, en acabar la universitat -Eduard Lazo (bateria), Santi Fonfría (guitarra i veu), Ícar Iranzo (orgue, sintetitzadors i veu), Ivette Roig (baix) i Aram Figueras (guitarra)-, Minibús Intergalàctic fa ara un pas més amb el seu primer treball de llarga durada després de publicar un primer EP -Minibús intergalàctic (Cases de la Música, 2022)- i una sessió en directe, La Romanyà KtEXPliques Session (autoeditat, 2022).

El disc, produït per Vicente Macià Pigmy (Carrots) i enregistrat a l’estudi Caballo Grande de Barcelona, inclou una desena de cançons, algunes inèdites i d’altres revisades, amb un esperit comú.

Tot i que remarquen que no és un disc conceptual, si que reconeixen que els deu temes de l’àlbum traspuen «una coherència conjunta» que resumeix aquests tres anys de feina, bevent de les músiques dels 60 i 70 que els uneixen, però «no volent ser un pur revival», sinó «una versió actualitzada que parla de tot el que parla algú que ronda els trenta anys a la Catalunya del 2024», assegura Eduard Lazo.

«En el fons som un grup que neix de la pandèmia, del tedi d’aquell moment, del postprocès i la crisi actual. No estem en un bon moment cultural, social ni econòmic i n’intentem fugir, però entenent-ho», coincideix Aram Figueres.

Aquest desencant es percep des del primer avançament, Drama nacional, que furga en la pesadesa de ser català.

Amb referències al cap com els Beatles, Pink Floyd, Sisa, Pau Riba i l’escena contracultural dels 60 i 70, els gironins obren el disc amb Un gos, amb una intro protagonitzada per un sitar, l’instrument de l’Índia que remet als Beatles més psicodèlics. El toca el mateix productor, Vicente Macià, aguerrit en la psicodèlia. «Tenint l’oportunitat d’incloure un sitar, era una referència obligada», diu Aram Figueras.

No és l’única picada d’ullet al passat, perquè el disc també inclou una versió de Romanço del fill de vídua, del primer àlbum d’Els 3 Tambors. «Al final en som hereus i ho volem reivindicar. Només hem tocat un vers de tota la lletra, perquè és ben actual», explica el guitarra, satisfet, a més d’haver rebut l’aprovat de Jordi Batiste.

Presentació en directe

En la seva curta trajectòria, Minibús Intergalàctic no ha parat de tocar, especialment a les comarques gironines. A l’agenda més immediata hi tenen concerts com el del festival Istiu de Castelló d’Empúries o l’ermita de Sant Cristòfol dels Horts d’Albanyà, la setmana vinent, com a protagonistes del 39è Concert de Muntanya del Centre Excursionista Empordanès.

Abans, però, jugaran a casa aquest divendres, en un concert, detalla Lazo, que serà «especial i més llarg del que és habitual, amb gestos de complicitat cap a la gent que hi ha sigut sempre» i col·laboracions com la d’Adrià Valero, que recitarà en directe el poema que també han inclòs al disc.

Minibús Intergalàctic, Grabu i Elena Romero, al cicle A Prop de Girona

Subscriu-te per seguir llegint