Cabosanroque posa en marxa una màquina sonora de tribut a Brossa

Cabosanroque va estrenar ahir a Girona la màquina sonora No em va fer Joan Brossa, en homenatge al poeta de les imatges hipnagògiques i que aplicaba la paraula «poema» a objectes que creava.

Laia Torrent i Roger Aixut són Cabosanroque, un grup català de música dedicat a l'experimentació, que ahir al vespre va inaugurar a l'antiga biblioteca de la Casa de Cultura de Girona una instal·lació sonora del Festival Temporada Alta que omple l'espai d'una música molt singular creada al moment gràcies a uns mecanismes que colpegen, rasquen o grinyolen.

«Tot va venir d'una instal·lació nostra a l'Arts Santa Mònica de Barcelona. Molta gent en va dir que la nostra proposta connecta directament amb Joan Brossa», explica Laia Torrent, i afegeix que Xavier Albertí, director del Teatre Nacional de Catalunya, els va encarregar aquesta obra a partir de l'obra de Joan Brossa.

No em va fer Joan Brossa inclou una part gravada que se sobreposa a la màquina sonora i que són les veus dels alumnes del Centre Ocupacional i Especial de Treball COIET de Banyoles, recitant precisament textos del malaguanyat Brossa.

El muntatge es pot visitar de forma gratuïta els dies 9, 10, 11, 12, 15, 16, 17, 18 i 19 d'aquest mes de 16 a 21 hores a la Casa de Cultura.

«Segurament les nostres connexions amb Joan Brossa estan en el treball amb l'objecte i la seva poesia objectual».

La instal·lació se centra en la prosa de l'escriptor i es basa en textos concrets com El jardí de Batafra, 30 divisió i Sota el firmament, però també hi ha un apartat dedicat a la poesia escènica, i el paisatge de Parsifal, de Wagner, compositor que Brossa admirava.

Girona acull així l'estrena d'un muntatge que del maig al junt de 2017 es podrà veure i escoltar al Teatre Nacional de Catalunya. Aquesta instal·lació és una coproducció de Temporada Alta, el Teatre Nacional de Catalunya, la Institució de les Lletres Catalanes i la Fundació Lluís Coromina de Banyoles.

La instal·lació té la seva composició sonora i deixa una partitura escrita que, per singular que sigui, altres la podrien interpretar.