L'estiu no és per desconnectar

Explica la filòsofa i professora Marina Garcés que la vida és un problema comú i només entomant-la així podem pensar en el futur. No obstant això, hi ha massa senyals que indiquen que la vida, avui en dia i en el món occidental, camina en direcció contrària i no és tant una ocupació col·lectiva com un conjunt de preocupacions aïllades i vivències individuals egoistes, insolidàries i consumistes. L'estat de salut de la democràcia -després d'una dècada de crisi, precarietat, auge dels populismes, impunitat financera i cor-rupció política- és al centre d'un debat que s'expressa, entre altres mitjans, en les novetats editorials. Si l'estiu és temps de novel·les per llegir a la platja o sota l'ombra d'un arbre, també és bon moment per donar una oportunitat a tot un seguit de títols que ens donen les claus per entendre el món.

Fa sis anys, el sociòleg alemany Ulrick Beck (1944-2015) va dir que, «quan s'ensorra l'ordre d'un món sencer, arriba el moment de reflexionar-hi». Aquesta frase encapçala el pròleg de La gran regressió, un projecte editorial que va posar en marxa el segell alemany Suhrkamp a final del 2015 per agrupar en un sol volum les aportacions de pensadors i assagistes d'arreu del món sobre el moment actual de la democràcia. Tal com escriu l'editor Heinrich Geiselberger, el recull «es proposa connectar amb la discussió portada a terme sobre la globalització durant els anys noranta del segle passat i donar-li continuïtat».

El volum conté les firmes de primeres espases de disciplines com la filosofia i la sociologia, incloent-hi Zygmunt Bauman, el reputat pensador polonès que va morir a principi d'aquest any. També hi ha articles, entre d'altres, de Nancy Fraser, Eva Illouz, Bruno Latour, Slavoj ?i?ek, Pankaj Mishra i, en clau catalana, de la barcelonina Marina Garcés i el gironí César Rendueles.

El llibre va néixer com a resposta a l'estat d'angoixa i estupefacció d'una Europa sacsejada pels atemptats terroristes -els atacs de París del 13 de novembre del 2015- i el tracte inhumà ofert a milers de persones que buscaven refugi a Europa procedents de països en guerra. Concebut en clau internacional, s'ha traduït a diferents idiomes, entre els quals el català, i és un símptoma de la voluntat i la necessitat de reflexionar sobre els mals que afecten la convivència i la democràcia.

En aquest reportatge es reporten un seguit de títols que analitzen els grans mals del nostre temps, des de la preocupació pel futur del projecte europeu fins a la lluita feminista, de l'emergència de figures com el controvertit Donald Trump a les conseqüències de la llarga guerra de Síria, de les reivindicacions socials d'una ciutadania abocada a la precarietat econòmica i vital a les urgències del canvi climàtic.

Parlant dels esmentats atemptats de París, Geiselberger explica que «el tractament polític, mediàtic i discursiu donat a aquests esdeveniments causava la impressió que de sobte el món reculava més enllà d'uns estàndards aconseguits amb dures lluites i que s'havien donat per segurs». L'amenaça ja es manifesta i cal pensar, llegir i actuar per evitar la gran regressió.