Aquest cap de setmana el palau firal de Sant Antoni acull la primera edició de l’Oncomusic Fest, una iniciativa solidària promoguda pel restaurador Xavi Serrat (Can Roc). Amb 38 anys ha superat el càncer limfàtic que li van diagnosticar el 2019.
De la seva malaltia n’ha nascut un festival?
Sí, exacte. Jo vaig caure malalt i quan estava assegut a l’hospital de Palamós un grapat d’hores fent quimio em coneixia de memòria l’habitació. Hi havia un cartell que deia «aquestes butaques han estat pagades per Oncolliga» i això em va despertar l’interès per col·laborar-hi. Quan estava a casa i gairebé no em podia ni moure pensava en coses per poder fer amb la família, alguna cosa que fes feliç les meves nenes que tenien aleshores 4 i 8 anys. Vaig veure que hi havia iniciatives solidàries esportives com l’Oncotrail, però en faltava alguna de cultural i d’oci per a tota la família.
Un malalt té ganes d’anar a un concert?
Jo crec que sí perquè es una de les coses que et dona forces per tirar endavant. Pensava que era una manera de veure les meves filles felices aquella estona, més que quan et veuen al llit i no saben què dir-te.
A qui li va explicar primer la idea?
Hi vaig estar maquinant uns dies fins que un dia em vaig il·luminar. I a la primera persona que em vaig trobar va ser la meva mare. Estava a la part més dura del tractament i li vaig explicar que volia muntar un festival de música. També vaig parlar amb el meu germà Marc, i amb Pere Displàs i David Vallés, dos amics, i vam posar fil a l’agulla. Després vam buscar els grups. Un dels primers va ser l’Orquestra Di-Versiones perquè eren del poble. L’Albert (Fort) de seguida es va entusiasmar amb la idea, es va oferir a col·laborar i va entrar a l’equip. Després també vam incorporar-hi Dani Haro, Marc Haro, Ivan Zotano i Marc Clara.
L’Oncomusic Fest és una celebració de la vida?
Sí. Aquest és l’objectiu. Jo ho volia veure acabat, però no ho sabia si ho podria fer, per la malaltia. A les meves filles els vaig dir que els muntaria una festa per gaudir-ho tots plegats sense saber si ho arribaria a veure. La recuperació va ser dura, amb bastants efectes secundaris. Ara encara tinc cosetes, el tractament ha anat bé, i cada tres mesos em vaig fent revisions. Estic molt content per la franquesa dels metges de l’hospital de Palamós.
El primer dia de quimio vaig comprar bitllets per anar-me'n amb la família a l'altra punta de món, a Punta Cana, al cap d'un any, per celebrar que m'havia recuperat
Com es converteix algú que té un restaurant en programador musical?
Des de sempre m’ha agradat col·laborar amb la festa major, amb la colla gegantera, el carnaval... Sempre som els mateixos i des del restaurant també sempre hem apostat per la música i la cultura.
S’ha fet llarga l’espera (la primera edició havia de ser 2020 però la covid ho va impedir)?
Molt llarga. Han passat dos anys amb una pandèmia pel mig i jo fent proves cada tres mesos. Ara ho visc amb molta emoció. M’ha sortit una cosa més gran de la que m’imaginava. Al darrere hi ha 50 voluntaris, gent que vol col·laborar, l’Ajuntament, els grups que venen desinteressadament. Tot el que recaptem de les entrades i el bar anirà a Oncolliga.
Quin va ser el moment més dur durant la malaltia?
Quan et diagnostiquen un càncer és molt dur. Quan el meu germà em va preguntar què m’havia dit el metge li vaig respondre malament: «que em moro». No ho hauria d’haver dit però em va sortir de dins. L’altre moment va ser quan duia 8 sessions i havia d’entrar a ràdio i m’ho van denegar perquè em podia rebentar per dins. Vaig haver de fer quatre sessions més de quimio, amb una estocada brutal.
Com va celebrar que s’havia curat?
El primer dia de quimio li vaig dir al metge que quan sortís aniria a l’agència de viatges a buscar un bitllet d’avió per anar-me’n al cap d’un any a l’altra punta de món. En la segona sessió li vaig dir que ja tenia els bitllets, i així era, per viatjar tota la família, jo, la dona, les nenes, el meu germà i els meus pares. I el febrer de 2020, poc abans que esclatés la covid, ens en vam anar a Punta Cana, a Mèxic.
Què destacaria del programa?
Hi ha una mica de tot. Obrirem amb Reggae per Xics, pels nens i tota la família, i a partir d’aquí anem pujant el festival. Com a plats forts hi ha Miquel Abras, Di-Versiones i Strombers, entre d’altres. Si arribem a les 1.500-1.800 entrades venudes estarem molt contents i la idea és poder-ho repetir i consolidar cada any.
