Quin paper juga la Universitat Politècnica de València en la missió de la Unió Europea per assolir la neutralitat climàtica? Un paper fonamental. La UPV té una xarxa de càtedres d’empresa que lluiten pel canvi climàtic i estan vinculades a administracions públiques. Això no obstant, aquest treball previ de les càtedres s’intensifica quan la UPV decideix institucionalment plantejar-se el repte de ser la primera universitat espanyola certificada climàticament neutra, fa un any, amb un posicionament ferm com a «Living Lab» (un banc de proves reals, on es desenvolupen i proven prototips tecnològics per a la millora del benestar ciutadà i que tindran una efectivitat real i provada).
La neutralitat climàtica és una entelèquia? No, és una manera de marcar-se un objectiu. Si no mesurem la petjada de carboni, si no quantifiquem les emissions de CO2, no podem aplicar polítiques de reducció i tampoc no té sentit acabar compensant. La neutralitat climàtica és la meta que assolirem si seguim un determinat procés, i en aquest procés resideix el veritable interès de ser cada cop més sostenibles.
Les veus ambientalistes més crítiques diuen que el desenvolupament mai no pot ser sostenible. Perquè anteposen el benefici econòmic a tota la resta. La sostenibilitat té tres potes, que són social, mediambiental i econòmica. Perseguir només el creixement econòmic pot solucionar els problemes del moment, però hipoteca i augmenta exponencialment els problemes del futur.
Les universitats són els laboratoris on provar les polítiques públiques que després es podran aplicar en matèria d’innovació? Les universitats són perfectes sandbox on assajar polítiques i iniciatives susceptibles de ser replicades en comunitats més grans i variades com les ciutats. La UPV a més posseeix tot el coneixement tecnològic que possibilita la investigació i la innovació, i per tant es posiciona com una institució perfecta en matèria de transferència de coneixement. Aquest és l’esperit del «Living Lab UPV» subjacent en el binomi universitat-ciutat.
Què han de fer les ciutats per transformar-se? És una qüestió política o ciutadana? Les ciutats es transformen amb polítiques que responen a les necessitats dels seus habitants, i els polítics han de projectar un futur millor per a la ciutat. És una qüestió política i ciutadana. Gràcies als moviments veïnals dels anys 70, València compta avui amb un parc natural al Saler o amb un parc al riu Túria. Es va poder fer política gràcies a la ciutadania. Actualment, hi ha voluntat política de transformar les ciutats per fer-les més saludables i sostenibles, i això passa per molts factors, però en l’àmbit de l’urbanisme parlem de mobilitat, de qualitat de l’espai públic, d’infraestructura verda i biodiversitat.
Europa està fent passos molt decidits cap a la descarbonització. És suficient? Els passos d’Europa són necessaris, però cal avançar encara més. Tots els experts indiquen que ja arribem tard a les conseqüències nocives del canvi climàtic i que s’haurien d’implementar més mesures, més efectives i més ràpides. El tema és complex i requereix acords, de manera que tot allò aconseguit és positiu i cal continuar sumant./M. M. Calabuig
