El periodista i militant polític Narcís Molins i Fàbrega nasqué a Beuda, altres diuen a Tortellà, i les dates són també variades, 1901, 1906, 1910. Les fonts discrepen. Tota la seva vida estigué identificat amb la causa proletària, i en reportatges, articles i llibres deixà testimoni del seu ideari que es forja de forma autodidacta. Amb el dibuixant Josep Bartolí publicà un llibre testimoni, Campos de concentración (1944) a Mèxic mateix, on s’exilià i visqué fins a la mort el 1962 a Cuautla, amb una breu estada a Caracas (Veneçuela) del 1955 al 1957. És autor també d’unes memòries novel·lades de 229 pàgines mecanografiades que va titular Quan 3 + 3 fan 4 que es conserven a la biblioteca del Pavelló de la República, a Barcelona.
D’orígens humils, no pogué estudiar, però de caràcter curiós, intel·ligent i treballador entrà al periodisme amb dinamisme. Primer a La Nau i posteriorment a altres periòdics. Detingut per conspirar contra la Dictadura fou empresonat i compartí la Model amb Andreu Nin, mantenint amistat i ideologia comuna. Col·laborà a L’Opinió setmanari i, posteriorment, a La Humanitat. Wilebaldo Solano diu en el citat excel·lent pròleg de l’edició espanyola, que el primer número de La Humanitat després del 6 d’octubre de 1934 fou preparat i escrit gairebé íntegre per ell tot sol. Participa en la premsa del Bloc Obrer i Camperol (BOC) essent director de L’Hora. Igualment participà en altra premsa revolucionària com La Batalla, Comunismo, El Soviet...
Fou membre del Comitè executiu del POUM. El juliol del 1936, amb Pere Pagès i altres va a El Correo Catalán que, incautat, esdevindrà el diari Avant del qual serà nomenat redactor en cap, n’havia tanmateix de ser el director, fins el juny del 1937 quan amb la persecució del POUM el partit desapareix públicament. Durant la guerra treballà també per al servei de premsa de la Generalitat i mantingué una activa labor en pro de la República, per exemple, anà a París a entrevistar-se amb els nacionalistes rifenys per promoure una rebel·lió contra els militars rebels des de la seva reraguarda.
Patí l’exili, primer França fins el 1940 i després a Mèxic, on seguí col·laborant a la premsa del Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM) al qual es vinculà després de l’expulsió del BOC i la seva incorporació a Esquerra Comunista amb Andreu Nin. A Mèxic estudià i és autor d’un treball molt singular dins la historiografia mexica referit a la societat precolombina, El Códice Mendocino y la economía de Tenochtitlán (1956), publicat per Porrúa, era la seva tesi d’antropologia en la que es llicencià a Mèxic, on explica el sistema tributari asteca rebatent els mites nacionalistes mexicans en boga. Obra poc coneguda, només hi ha exemplars a la biblioteca de la UNAM a Mèxic i cap a Catalunya, essent una mostra de la dispersió dels llibres d’autor català a l’exili i que sovint han tornat gràcies només a la generositat d’exiliats com Tísner que n’ha fet donació a la BNC.
