Encara no aixecava un pam de terra i aquell vailet ja no perdia detall de tot el que feia el seu pare. Tant era que l’home trenés les cordes com que fes música. El noi era sempre al seu costat, ben atent, però el temps va anar passant i va arribar el moment de prendre una decisió.
- Noi, ja no et puc ensenyar res de nou. L’ofici de corder ja el coneixes, i de música en toques més tu que jo. Hauràs de començar a pensar a volar sol pel teu compte.
Josep Cervera Rocalba va néixer al voltant del 1830 a la Selva de Mar, on el seu pare, Antoni Cervera Vallmajor, tenia l’ofici de corder i, a més, també hi feia de músic. El fill va seguir els passos paterns en els dos camps. De fet, va ser el pare qui li va donar les primeres lliçons de solfa.
Quan ja va ser gran, Josep Cervera va marxar a Castelló d’Empúries, on va obrir el seu propi establiment de cordes. Allí mateix, durant les hores lliures, també feia de mestre de música als vailets del poble.
L’Empordà sempre ha estat una terra amb molta tradició musical i, en aquells temps, a tot arreu hi havia orquestres. En el cas de Josep Cervera, els caps de setmana formava part del conjunt que actuava a la Sala Bosch de Roses.
Qui sap si cansat de fer cada dissabte i diumenge el trajecte a peu entre les dues localitats, el 1856 va decidir comprar una antiga corderia que hi havia al carrer Pi i Margall de Roses. Allà es va establir amb la seva esposa Isabel Marquès, amb qui va tenir quatre criatures: tres nois i una noia. Els tres vailets van sortir músics i amb trajectòries força remarcables. En canvi, com sol passar en aquests casos, de la filla no en sabem res, com si la història només la protagonitzés un sol gènere.
A tombant de segle, un dels fills va acceptar l’oferta de dirigir l’Escola de Música de Peralada. Allò va coincidir en el temps amb la posada en marxa per part del nostre biografiat de l’Antiga Cobla de Peralada, on tocava el contrabaix.
Josep Cervera Rocalba va morir el 15 de febrer de 1910, quan deuria rondar els vuitanta anys aproximadament. Malgrat traspassar a Peralada, la família no va perdre les arrels rossinques i els seus descendents van mantenir en actiu l’establiment que havia comprat el 1856 i que tothom coneixia com Can Corderet.
El 1992, Gemma Olariaga publicà un reportatge a l’Hora Nova, on recuperava la història de la nissaga Cervera i explicava que a la botiga es conservava tot l’arxiu personal d’en Josep Cervera Rocalba, una documentació imprescindible per conèixer de primera mà la vida musical de Roses i l’Empordà, que confiem que ara estigui en bones mans.
