La Unió Europea estudia gravar la facturació d'empreses digitals

La Comissió Europea (CE) ha presentat una estratègia que preveu la possibilitat de crear nous impostos sobre la facturació, els ingressos per publicitat o les transaccions digitals de les grans empreses d'Internet, com a «solució ràpida» perquè aquestes companyies paguin una quota justa d'impostos a la Unió Europea.

A llarg termini, l'objectiu és trobar una solució que modifiqui la forma com es calcula on i quant paguen en impost de societats aquestes empreses, per tal d'adaptar-la als models de negoci digitals.

El document presentat no és una proposta legislativa -que sí que podria arribar l'any 2018-, però constitueix el primer pas en l'ofensiva de la UE per acabar amb l'escassa contribució al fisc de grans empreses digitals, des de xarxes socials com Facebook fins a plataformes comercials com Amazon, passant per serveis de subscripció (Netflix o Spotify) i plataformes col·laboratives (Blablacar, Airbnb). Mentre les empreses tradicionals paguen de mitjana un 20,9% d'impost de societats, les digitals abonen un 8,5%.

«Estem abordant un problema real. Els Estats estan perdent ingressos per impostos i estan reaccionant introduint mesures unilaterals», ha assenyalat el vicepresident de la Comissió, Valdis Dombrovskis. Sota aquesta pressió dels països i donada la dificultat d'aconseguir ràpidament una fórmula global, l'executiu comunitari ha obert la porta a tres opcions «més immediates, complementàries i a curt termini».

La primera seria crear un «impost compensatori» sobre els ingressos «sense gravar o insuficientment gravats» que es generin per l'activitat a Internet de les empreses, que s'abonaria a l'impost de societats o com una taxa separada. Una altra possibilitat seria una retenció bruta a les transaccions digitals, és a dir, sobre «certs pagaments fets a proveïdors de béns i serveis en línia» que no tinguin residència al país on està establerta l'empresa.

Finalment, planteja una taxa sobre els ingressos obtinguts en prestar serveis digitals, que s'aplicaria a les transaccions que es facin a distància amb consumidors de països en els quals l'entitat no tingui residència fiscal, però sí una «presència econòmica significativa».

Aquestes mesures serien transitòries fins a trobar una solució global, que hauria de passar per canviar el concepte d'establiment permanent de les empreses, perquè es fixi allà on generen valor i no només en funció de la seva presència física, segons la CE.

El proper pas és que la Comissió rebi indicacions dels països que abordaran el tema a nivell de caps d'Estat i de govern el 29 de setembre a Tallin per fer una proposta definitiva de cares a la primavera de 2018. Brussel·les ha advertit que, tot i que no hi hagi progressos per llavors a l'OCDE, la UE prendrà mesures pel seu compte.

No obstant això, trobar el consens en l'àmbit europeu també es preveu difícil, ja que Irlanda, Malta, Luxemburg, Dinamarca, la República Txeca o Bèlgica són reticents a prendre mesures i un sol país pot vetar qualsevol proposta fiscal.