A Girona, com a la resta del planeta, es va amb retard pel que fa a la transició energètica. Hi ha molta feina per fer per complir amb els objectius de descarbonització marcats per a les properes dècades i els avenços són lents i escassos. Però això no vol dir que no hi siguin. Aquesta és una de les conclusions a la que es va arribar durant la jornada sobre energies renovables organitzada per la Taula de l’Enginyeria de les Comarques Gironines. Diversos ponents especialitzats en diferents tecnologies relacionades amb l’energia verda van posar sobre la taula exemples de projectes de transició energètica que estan funcionant amb eficàcia a la província. També van constatar la dificultat d’implementar alguns dels projectes, no necessàriament perquè siguin cars o tecnològicament complexos, sinó perquè en moltes ocasions les pròpies administracions alenteixen els projectes amb una burocràcia que enginyers, empreses i particulars convenen en subratllar que podria ser més àgil.
Els ponents de la jornada van enumerar casos d’èxit que ja estan funcionant a les comarques gironines, cadascú amb una font d’energia verda diferent. Per exemple, Joan Viñolas, propietari i gerent de l’explotació ramadera Agropecuària Mas Bes de Salitja i l’enginyer tècnic industrial químic Joan Soler van centrar la seva ponència en explicar com aprofiten les dejeccions de la granja i d’altres indrets per produir biogàs, un combustible format per metà a partir dels residus produïts per les més de 1.000 vaques que tenen, però també de fangs de depuradores d’empreses gironines com Frit Ravich o Haribo. «El residu que entra, el barregem amb el purí i en fem electricitat», va explicar Viñolas, que va explicar que fins ara l’energia la venien a la xarxa, però que ara es plantegen utilitzar-la per a l’autoconsum. Viñolas també va avançar que estan treballant en un nou projecte per generar també aigua calenta per ser utilitzada en l’explotació.
Francesc Camps, enginyer tècnic agrícola i investigador d’IRTA Mas Badia, va explicar que hi ha alguns agricultors de les comarques gironines que han instal·lat plaques solars per regar els seus camps a Ullà i a Fluvià, amb dos terrenys de diveres hectàrees que compten amb una instal·lació solar d’entre 20 i 60 metres que permet satisfer les necessitats hídriques d’una manera sostenible. Camps va defensar aquesta solució en un context de canvi climàtic, «on amb cada grau de temperatura que puja augmenten un 7% les necessitats d’aigua».
Ignasi Herms, cap de l’àrea de recursos geològics de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), va posar sobre la geotèrmia superficial com una de les solucions alternatives per la descarbonització, sobretot pel que fa a la demanda tèrmica d’edificis. Herms va assegurar que aquesta energia és «de quilòmetre zero, neta i disponible 24 hores al dia, 365 dies l’any». Aquesta tecnologia ja serveix per climatitzar diversos immobles d’empreses i particulars, com ara el complex de la Vall de Núria o l’edifici «Espai Zero» d’Olot, entre d’altres.
Una altra font d’energia que es va mencionar va ser la biomassa. L’enginyer electrònic industrial i soci de Suno Enginyeria de Serveis Energètics, Ramon Vergés, va assenyalar projectes com la de l’escola Salvador Dalí de Figueres. Per acabar, Pau Teixidor, director comercial d’Agrienergia va parlar sobre comunitats energètiques a partir del seu projecte de comercialitzadora independent situada a Banyoles i que ofereix energia verda a un preu just.
