Els països de l’àrea del Mediterrani van demanar des de Roma desbloquejar el cereal ucraïnès, retingut per la invasió russa, i evitar una catàstrofe alimentària als països que depenen d’aquest comerç, sobretot a l’Àfrica i l’Orient Mitjà. Els ministres competents en matèria d’alimentació de 24 països mediterranis van participar en remot en la I Trobada Ministerial sobre la Crisi Alimentària organitzada per Itàlia i l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO).
Al final de l’esdeveniment a porta tancada, el seu amfitrió, el ministre d’Exteriors italià, Luigi Di Maio, va exigir a Rússia l’alliberament del gra ucraïnès que es podreix als ports d’aquell país a causa de la invasió, desencadenada el passat 24 de febrer.
«Les properes setmanes seran crucials. Ho vull dir clarament: de Rússia esperem senyals clars i concrets, perquè bloquejar l’exportació del gra suposa segrestar i condemnar a mort milions de nens, dones i homes», va dir en una roda de premsa.
Mentrestant, el ministre d’Exteriors rus, Serguei Lavrov, viatjava a Ankara per reunir-se amb el seu homòleg turc, Mevlut Cavusolglu, i tractar aquesta qüestió i una possible represa de les negociacions entre Moscou i Kíev.
Turquia, mediadora a la contesa, va anunciar dimarts «avenços significatius» per desbloquejar el gra, mentre que els prorussos de la regió de Zaporiyia, al sud d’Ucraïna, asseguren que ja han començat a enviar cereal a Turquia i l’Orient Mitjà.
Però Itàlia, encapçalant els països de la regió mediterrània, exigeix «fets i no només paraules». Des de Roma, el director general de la FAO, el xinès Qu Dongyu, avisava que aquest problema ha de ser resolt immediatament «mitjançant la solidaritat internacional».
Dependència de molts països
Rússia i Ucraïna són gegants en la producció de cereal i junts contribueixen en al voltant d’un 30% del mercat global, cosa que es tradueix en què més de cinquanta països en depenen en almenys un 30% de les seves necessitats d’aprovisionament, amb pics de fins al 70% en alguns estats paupèrrims de l’Àfrica i l’Orient Mitjà.
La reducció de l’oferta davant d’una demanda sempre creixent ha fet que els preus del cereal estiguin en màxims històrics. Com a mostra, el maig passat s’havia encarit un 39,7 % respecte a fa un any, segons l’índex de preus que la FAO publica cada mes.
La pandèmia i la crisi desencadenada a tot el món van fer que el 2021 les persones en condicions de greu inseguretat alimentària ascendissin a 193 milions en 53 països, i aquest escenari podria «degenerar» ràpidament a causa del conflicte ucraïnès.
«La situació pot degenerar en una crisi alimentària mundial si no s’intervé immediatament, amb conseqüències devastadores, desestabilització d’estats fràgils, noves guerres o fluxos migratoris cada vegada més difícils de gestionar», va alertar Di Maio.
La trobada organitzada per Roma tenia per objectiu idear mesures que mitiguin aquesta situació i els ministres de l’àrea van plantejar la possibilitat d’impulsar mecanismes financers que agilitin les importacions en moments d’elevada inflació o formular estratègies nacionals contra el malbaratament de menjar. Un dels països més afectats és el Líban, i més després d’anys acollint refugiats sirians i afrontant una pandèmia.
