Teresa Cumbriu és, des de fa 10 anys, productora d’ous ecològics a Ous Empordà, una petita granja familiar situada al municipi de Sant Llorenç de la Muga. Ara, la seva explotació, com també altres al territori, està en «perill». Primer, per l’entrada en el mercat de les grans productores que no s’havien centrat fins ara en el món ecològic i que «prostitueixen l’essència de l’ou ecològic». I, segon, per la pujada de preus dels productes més necessaris per mantenir una granja. Per això, les petites productores han fundat l’associació Família de l’Ou Ecològic de Catalunya (FOEC), amb l’objectiu de «protegir» el món de la pagesia i que pugui «seguir endavant», explicava Teresa Cumbriu, qui és membre d’aquesta associació a més de ser representant dels ous ecològics de l’Empordà.
L’entrada en joc de les grans empreses productores, envasadores i comercialitzadores ha fet que les petites productores patissin una «competència ferotge» a l’hora de vendre els ous ecològics. Segons l’associació, han nascut, en part, perquè el 2025 la Unió Europea no permetrà que les gallines estiguin tancades en gàbies i han vist perillar les seves vendes. Per això, han decidit mirar cap a altres categories «per fer negoci» i sense tenir en compte la «filosofia». Així, demanen «inspeccions dures» i «sancions» perquè aquestes grans productores «compren l’ou fora de Catalunya a bon preu i el venen aquí com a ou català».
«Demanen inspeccions dures i sancions perquè les grans productores compren l’ou fora de Catalunya a bon preu i el venen aquí com a ou català»
I és que les grans empreses venen el producte amb el «mateix segell» que els petits productors locals. L’associació demana tenir un segell que distingeixi «l’ou ecològic català de l’ou ecològic industrialitzat», ja que també denuncia que es venen aquests ous sota el nom d’«ous ecològics». Això «no hauria de ser així», perquè les gallines criades per aquestes empreses grans mengen el mateix pinso que les gallines de gàbia de producció intensiva i, a més, «no tenen cura del medi ni del benestar animal». «Els petits fem ecologia i els grans diuen que fan ecologia», afirmava Teresa Cumbriu. Tot això, «confon» al consumidor que veu aquesta proposta d’ou ecològic més barat, mentre que les empreses familiars venen la seva producció a preu de cost.
Els negocis familiars denuncien que les grans empreses venen els ous amb un nom que no els correspon
A tota aquesta problemàtica de les grans empreses se n’hi ha d’afegir una altra. L’increment dels preus derivat de la Guerra d’Ucraïna, que també ha causat molts mal de caps a les petites explotacions, que ara veuen perillar la seva viabilitat. L’associació explica que el pinso ecològic per ponedores, els envasos i els embalatges de cartó s’han encarit al voltant d’un 40% respecte a l’any passat. També ho ha fet amb aquest percentatge l’energia, mentre que la gasolina ho ha fet un 80%.
Baixada en vendes
Ous Empordà ha vist com les seves vendes baixaven des de l’esclat de la pandèmia. «Abans anàvem bé perquè les macro granges no existien», deia Cumbriu. Sobretot, ho han notat en aquest últim any i calculen que han disminuït un 30%. Això, però, «no vol dir que la venda d’ous ecològics hagi baixat», sinó que «ha canviat el canal de compra». Ara, els consumidors van a comprar aquests productes a les grans empreses i es deixa d’anar a les «botigues especialitzades».
Això ha fet que Ous Empordà frenés la recria que volia dur a terme aquest any. «No veiem viable la rendibilitat de la inversió», explicava Cumbriu. L’explotació, on treballen cinc persones, produeix uns 4.400 ous diaris i compte amb 5.200 gallines repartides en dos galliners -ara en fan uns 2.100 diaris perquè s’està fent canvi de gallines a un galliner, que no està actiu-. Tanmateix, «veiem perillar el negoci a curt termini». De fet, ja hi ha algunes explotacions que han hagut de tancar i altres que s’han hagut d’integrar a les grans maques per no perdre el negoci. És per això que la productora d’Ous Empordà deixava la incògnita: «avui hi som, ja veurem demà».
