«Hi ha empreses que ja estan estudiant reestructuracions»

En la crisi del 2008 vam perdre afiliació, perquè van tancar moltes empreses. A partir del 2015 vam tornar a créixer i amb la covid ens vam tornar a estancar, perquè molta activitat sindical no vam poder fer a les empreses i la gent no podia venir al sindicat. Estem en uns 110.000 afiliats i creixent. Al sindicat la covid, des del punt de vista d’imatge, li ha anat bé, perquè s’ha visibilitzat molta feina de la que fem. Els ERTOs, per exemple, que han estat un element clau per protegir milions de llocs de treball i ja els proposàvem nosaltres des de l’anterior crisi.

La meitat de les grans empreses espanyoles han augmentat els seus marges de beneficis en plena escalada de preus, per què?

El mateix Banc d’Espanya que va fer aquest estudi ens deia que no es podien apujar salaris davant del risc de generar una inflació de segona ronda. I aquest efecte l’han acabat provocant les empreses perquè per retenir els seus beneficis han hagut d’apujar preus. No és veritat això que la patronal diu que la majoria d’empreses treballen en pèrdues, és al contrari, a excepció de part de les petites i mitjanes empreses. La inflació no està venint dels salaris, aquests només l’estan patint.

Què és el que reclama a l’Administració?

El Govern ha de plantejar de manera clara a Europa el control de preus de coses bàsiques com ara carburants i energia. I haurien de fer una crida a la responsabilitat a les empreses perquè no només no segueixin apujant preus, sinó que els abaixin. S’han passat de frenada. Les dades ja ens diuen que la gent està comprant menys, uns perquè no arriben i altres perquè estan guardant davant d’aquest escenari tan terrible que ens dibuixen alguns per a la tardor. Els mateixos, per altra banda, que ens deien que la inflació seria passatgera. La frenada econòmica l’estan provocant les empreses.

Per què aleshores la conflictivitat laboral no està disparada?

Anirà a més. Confiàvem a poder arribar a un acord salarial amb la patronal i per la seva actitud irresponsable no va ser possible. A empreses com la Seat puc arribar a un acord i aconseguir que hi hagi una clàusula de revisió salarial, però el més important és arribar a tothom i això la patronal no ho volia. Si abans de la tardor no hi ha una reacció, organitzarem una gran mobilització.

S’han contingut fins ara per no desgastar el Govern, davant del temor a l’alternativa?

No. La millor manera d’evitar que governi la dreta i la ultradreta és amb bones polítiques i cobertures socials. Nosaltres ni posem ni traiem governs, volem influir en les seves polítiques. El salari mínim no estaria avui en 1.000 euros si no portéssim anys reivindicant-ho. Part de la reforma laboral del PP no estaria derogada si no haguéssim estat pressionant. I ara volem que el Govern sigui més valent en el control de preus. No només cal frenar-los, cal abaixar-los.

Què passarà amb l’ocupació des de començament d’any? Les dades del juliol han estat dolentes...

Amb la reforma laboral estem més preparats, perquè fins ara el primer que feien les empreses quan arribaven temps difícils era acomiadar els temporals. I ara això ho tenen més limitat. No faré un discurs catastrofista, però tampoc no m’interessa negar la crisi econòmica. Tinc constància que algunes empreses ja estan estudiant reestructuracions. Que no facin com en l’anterior crisi econòmica i aprofitin per plantejar EROs que no són fruit de la crisi, sinó per tenir més beneficis.

No seran suficients els ERTOs en aquesta ocasió?

Hem d’aconseguir que ho siguin. I l’Administració ha de pressionar les empreses en aquest sentit, malgrat les seves competències limitades. Estem davant d’un procés inflacionista, que malgrat que s’està allargant més del previst, és conjuntural.

Per què en aquesta crisi sí que ho aconseguiran si no ho van fer en l’anterior?

És una crisi diferent i tenim l’experiència de la covid, on han demostrat ser un instrument bo per als treballadors i les empreses.

Creu que ERC es penedeix de no haver votat a favor de la reforma laboral?

Això ho han de dir ells. El que està clar és que està funcionant. Tot i que amb els convenis de multiserveis que han de passar a les condicions del sectorial tindrem problemes. Això ha d’aplicar-se des de l’1 de gener i hi ha empreses que ja han dit que no pensen adaptar salaris i entenen que la llei els dóna més temps per fer-ho. I aquí haurem d’anar als tribunals.

La reindustrialització de Nissan acabarà bé per als seus extreballadors?

De moment, no ha anat bé. Ha quedat en evidència que els governs del país no tenen una política industrial planificada. Nissan no tanca un dia per l’altre, ja anava enviant senyals des del 2008. Els polítics s’han dedicat més a passejar el cartell de «es ven nau» que no pas a pensar realment quin projecte industrial volien. També han entonat discursos irresponsables, al costat d’algun líder patronal, que recol·locarien tothom, tant feines directes com indirectes. I això no està clar.

Com es podria haver gestionat millor?

Necessitem que, per llei, tota empresa industrial que marxi hagi de presentar un pla de recol·locacions viable abans de marxar. Les companyies han de saber que marxar és lliure, però no de franc. Hi ha pocs casos d’indústries que hagin tancat i les hagi substituït una altra indústria. I un altre problema és que no hi ha fons d’inversió industrial catalans. Els empresaris catalans s’han venut les empreses a fons de l’estranger i això és un problema. Perquè Nissan quan tanca una fàbrica la tanca abans a Barcelona que al Japó.