El fiscal afirma que els contractes de l’AVE a La Meca permetien l’ocultació de comissions

Els decrets de la fiscalia aclareixen el futur judicial a Espanya del rei emèrit, perquè descarten la possibilitat de presentar una querella als tribunals amb aspecte de prosperar, perquè o no es pot acreditar que cometés delicte o, com passa especialment amb els fiscals, han prescrit o es van produir quan estava protegit per la inviolabilitat que li conferia la prefectura de l’Estat. Tot i això, alhora, inclouen comentaris que deixen en molt mal lloc la reputació que atresorava el monarca pel seu paper en la transició i el cop d’Estat.

Les indagacions contra Joan Carles I es van iniciar precisament pels 64,8 milions d’euros que va rebre i que es van relacionar amb un presumpte pagament de comissions per l’adjudicació de l’AVE a La Meca a un consorci d’empreses espanyoles. Els decrets diuen que «no hi ha elements o principis de prova que avalin raonablement el pagament de comissions la destinació última de les quals hagi estat retribuir a les autoritats o funcionaris públics responsables del projecte d’adjudicació».

Però just abans també afirma això: «A ningú s’oculta que aquests contractes, calculadament ambigus i retribuïts per imports significativament superiors al valor de qualsevol servei legítim que l’intermediari pugui proporcionar, habitualment permeten canalitzar el pagament a les autoritats o funcionaris involucrats en l’adjudicació, de manera que l’intermediari conservi per a ell una part del pagament i transfereixi a l’autoritat local la dàdiva acordada per haver guanyat el contracte».

Es refereix, per exemple, al signat amb Shahpari Azzamy Zanganeh, a qui Joan Carles va comissionar a través d’una carta «per poder fer gestions» davant del príncep Bin Abdul Aziz. El contracte que ella va signar pels seus serveis amb les empreses era equivalent a 2% del valor contractual del projecte; després es va modificar a una comissió fixa de 95.788.435 euros, dels quals va cobrar una part. Zanganeh en va firmar un altre amb el príncep Abdulaziz Bin Mishal per 120 milions.