Els Vint-i-set aproven el pla per desplegar la força ràpida europea

Si alguna cosa ha deixat clara la invasió russa d’Ucraïna és que la Unió Europea necessita fer un «salt quàntic cap endavant» que li permeti augmentar la capacitat d’actuar, la resiliència i que asseguri l’assistència mútua en cas de crisi o conflicte. Uns objectius que els Vint-i-set aspiren a fer realitat amb l’anomenada brúixola estratègica, l’estratègia comuna de defensa adoptada ahir pels ministres d’Exteriors i Defensa de la UE, després de dos anys de treball, i que serà ratificada pels caps d’Estat i de Govern de la UE en la cimera de finals de setmana. El pla inclou fer maniobres militars europees regulars des del 2023 i el desenvolupament d’una capacitat que permeti el 2025 desplegar amb rapidesa fins a 5.000 efectius per terra, mar i aire.

«L’entorn hostil actual requereix un salt quàntic cap endavant» i «la brúixola ens ofereix un pla d’acció ambiciós per a la propera dècada», va resumir el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, sobre el document avançat el novembre passat i que guiarà els passos dels Vint-i-set en aquest àmbit fins al 2030. «No vull abusar de la paraula històrica però és un punt d’inflexió per a la UE com a proveïdor de seguretat», va afegir sobre un acord que s’actualitzarà regularment. «No és una resposta a la guerra d’Ucraïna però arriba a temps i en un moment adequat», va dir Borrell després del doble consell.

L’anàlisi comença alertant del retorn de la guerra al continent europeu, de la mà d’una «agressió injustificada i no provocada de Rússia contra Ucraïna» que ha posat a prova la «capacitat europea» de promoure’n la visió i els interessos. El diagnòstic dels Vint-i-set és clar: «Vivim en una era de competència estratègica i amenaces a la seguretat complexes», assenyalen apuntant a «l’augment dels conflictes», «les agressions militars» i les «fonts d’inestabilitat».