Si alguna cosa ha deixat clara la invasió russa d’Ucraïna és que la Unió Europea necessita fer un «salt quàntic cap endavant» que li permeti augmentar la capacitat d’actuar, la resiliència i que asseguri l’assistència mútua en cas de crisi o conflicte. Uns objectius que els Vint-i-set aspiren a fer realitat amb l’anomenada brúixola estratègica, l’estratègia comuna de defensa adoptada ahir pels ministres d’Exteriors i Defensa de la UE, després de dos anys de treball, i que serà ratificada pels caps d’Estat i de Govern de la UE en la cimera de finals de setmana. El pla inclou fer maniobres militars europees regulars des del 2023 i el desenvolupament d’una capacitat que permeti el 2025 desplegar amb rapidesa fins a 5.000 efectius per terra, mar i aire.
«L’entorn hostil actual requereix un salt quàntic cap endavant» i «la brúixola ens ofereix un pla d’acció ambiciós per a la propera dècada», va resumir el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, sobre el document avançat el novembre passat i que guiarà els passos dels Vint-i-set en aquest àmbit fins al 2030. «No vull abusar de la paraula històrica però és un punt d’inflexió per a la UE com a proveïdor de seguretat», va afegir sobre un acord que s’actualitzarà regularment. «No és una resposta a la guerra d’Ucraïna però arriba a temps i en un moment adequat», va dir Borrell després del doble consell.
L’anàlisi comença alertant del retorn de la guerra al continent europeu, de la mà d’una «agressió injustificada i no provocada de Rússia contra Ucraïna» que ha posat a prova la «capacitat europea» de promoure’n la visió i els interessos. El diagnòstic dels Vint-i-set és clar: «Vivim en una era de competència estratègica i amenaces a la seguretat complexes», assenyalen apuntant a «l’augment dels conflictes», «les agressions militars» i les «fonts d’inestabilitat».
