La guerra de Rússia a Ucraïna condueix el món a una crisi alimentària global. L’ofensiva que avui fa 100 dies ha disparat uns preus ja a l’alça per l’especulació del mercat, l’escassetat de combustible i les disrupcions causades pel canvi climàtic. El preu del blat, dels olis de cuina i dels fertilitzants agrícoles estan disparats i la tendència no deixa d’accentuar-se. L’ONU va alertar de seqüeles «catastròfiques» per a la desnutrició infantil en els països més pobres i des del març hi ha protestes per la pujada de preus al Perú, Argentina, Xile, Indonèsia, Iran, Líban, Sri Lanka, Sudan, Tunísia, Kenya, Xipre i Grècia. Els analistes no descarten que el següent siguin nous moviments massius de població davant de la necessitat d’emigrar per sobreviure.
Un rècord mai vist
L’egípcia Abeer Etepa, del Programa Mundial d’Aliments (PMA), no fa servir termes diplomàtics davant la situació. «És un rècord dramàtic mai vist des que la fam al món es registra amb dades», afirma. Segons l’organització de la qual és part, 276 milions de persones de 81 països es trobaven en condició d’inseguretat alimentària greu (persones que han passat un dia o més sense menjar) a principis d’aquest any, un nombre que es va duplicar en els dos anys de pandèmia i a causa de la crisi climàtica. Ara cal afegir 47 milions més (l’equivalent a la població d’Espanya) de ciutadans que estan en risc de trobar-se en la mateixa condició si el conflicte d’Ucraïna no s’apaga.
És una crisi alimentària «sense precedents», destaca Etepa, que ja té les primeres víctimes en els països més consumidors d’aliments com el blat, que produeixen menys del que consumeixen i sense prou recursos per afrontar alces de preus per raons com conflictes armats, turbulències polítiques i desigualtat estructural. Bona part se situen a l’Àfrica (en particular, Níger, Somàlia, Burkina Faso, la República Democràtica del Congo, Eritrea i Egipte), i altres amb guerres o crisis socioeconòmiques prologades (Iemen, Síria, Líban, Mali i Pakistan).
A Amèrica Llatina, l’oficina regional del PMA posa èmfasi també en el dany causat per l’escassetat de tres dels fertilitzants més usats (nitrogen, fòsfor i potassi) en l’agricultura local. La raó d’aquesta mancança: Rússia és un dels principals productors d’aquests fertilitzants al planeta i ara també hi ha dificultats per als pagaments a causa de les sancions occidentals contra Moscou, segons els experts. «Aquestes dificultats per aconseguir els fertilitzants que ven Rússia a poc a poc afectaran tota l’agricultura mundial, els països pobres, els rics, els productors grans i els petits», explica Mario Zappacosta, analista sènior de l’Organització per a la Agricultura i Alimentació de l’ONU (FAO) a Roma.
Menys producció, sitges plenes
Els enfrontaments bèl·lics a Ucraïna han reduït amb escreix la capacitat de producció agrícola. «Els camps els cultius dels quals estan minats o ocupats [per les tropes russes] no han pogut ser collits, i el rendiment ha estat inferior», explica Zappacosta. I afegeix que aquesta circumstància «també ha causat una pujada dels preus per les previsions [dels mercats] sobre la futura escassetat». «Les sitges a Ucraïna són plenes de les collites anteriors, però no estan sent buidades pel bloqueig [de Rússia] dels ports del sud ucraïnès, per la qual cosa s’està optant per un transport per terra amb camions que és molt més lent i està provocant embussos a les fronteres», argumenta l’analista. Algunes fonts estimen que hi ha uns 22 milions de tones de cereals i grans que romanen bloquejades al país.
