Treballar menys i cobrar més

No conec ningú que no estigui d’acord amb una de les grans demandes dels sindicats aquest Primer de Maig. Dit això, tothom hauria de saber que no hi ha receptes màgiques i que apujar salaris depèn de molts factors. És més, en els últims anys hem vist que en moltes economies desenvolupades i en expansió, els salaris no pujaven, o ho feien a un ritme clarament inferior al de la inflació.

Els avenços tecnològics han reduït tant el poder de negociació dels treballadors com la influència de les empreses en els preus. Dit d’una altra manera, hi ha un desplaçament treballadors i capital en aquells sectors que estan més exposats a la competència internacional. Al seu torn, això genera més desigualtat en la distribució de la renda en molts països.

En aquest context, el futur de les centrals sindicals dependrà del fet que sàpiguen continuar sent imprescindibles per als treballadors. Veient la caiguda d’afiliació que pateixen els sindicats i l’escassa afluència a les manifestacions de l’1 de maig, on només participen els delegats sindicals convençuts, se’m plantegen força dubtes. Un d’ells és, sobretot veient l’edat dels manifestants, que les generacions més joves s’estan allunyant d’unes estructures sindicals cada cop més envellides.

Subscriu-te per seguir llegint