La fisonomia del barri de Recoleta de la ciutat de Buenos Aires porta la marca d'aquests temps de crisis: edificis de nissaga i, alhora, la desfilada incessant de pobres que busquen pans i peixos en les escombraries. Automòbils últim model i gent que dorm al carrer. En l'encreuament dels carrers Uruguai i Juncal s'aixeca un d'aquests apartaments senyorials. Allí, en aquest cor furibund del antiperonisme, viu Cristina Fernández de Kirchner. «Si la toquen, quin quilombo (embolic) s’armaria», adverteixen dia i nit els seus seguidors. Homes i dones s'han convertit en escut humà des del moment que el fiscal Diego Luciani demanés per a ella 12 anys de presó i la inhabilitació permanent per considerar-la el cap d'una «associació il·lícita» vinculada al negoci de la obra pública durant els seus governs (2007-2015). «Ens quedem almenys fins al dilluns», diu a El Periódico, de la mateixa editorial que el Diari de Girona, un jove que es defineix com a «soldat» de Cristina.
El judici contra la vicepresidenta sembla devorar tots els esdeveniments a l'Argentina, fins i tot el silenciós però profund ajust que porta endavant el nou ministre d'Economia del Govern peronista, Sergio Massa. Fernández de Kirchner no només ha impugnat la relació del fiscal i Rodrigo Giménez Uriburu, un dels integrants del tribunal que ha d'emetre sentència, amb l'expresident Maurici Macri. També va desempolsar l'àlbum familiar d'alguns magistrats relacionats amb la causa: fills o esposos de filles de funcionaris de l'última dictadura que, va dir, esperen que arribi el moment de la venjança per haver promogut els judicis contra els responsables d'haver violat els drets humans entre 1976 i 1983.
La sentència és esperada per a principis de desembre, quan els argentins concentraran la seva mirada en el Mundial de Qatar i Leo Messi. De moment, Francisco Sánchez, un diputat del PRO, el partit de Macri, ha recomanat aplicar la pena de mort per a els acusats per corrupció. Altres integrants d'aquesta formació de dretes s'acontenten amb la possibilitat que Fernández de Kirchner surti per fi de l'escena política. «Volen proscriure-la», assegura en l'encreuament de l'Uruguai i Juncal un bonaerense que engrosseix les llistes de l'atur. I aquest verb porta el record d'altres interdiccions. El 1956, el règim castrense que va enderrocar a Juan Perón va sancionar la Llei 4161 que prohibia pronunciar el seu nom i el de la seva difunta esposa, Eva Duarte. Això no va fer més que encoratjar una violència que va passar al llenguatge de les armes en els 70.
Cristina és Lula?
Tots aquests fantasmes tornen a poblar la ment dels memoriosos. El peronisme, de moment, es proposa realitzar una massiva marxa en defensa de la vicepresidenta. Però, a més, alerta que l'Argentina està copiant el que va succeir al Brasil el 2018, quan Luiz Inacio Lula da Silva va ser condemnat a 12 anys de presó per actes de corrupció. El judici va ser anul·lat el 2021 pel Tribunal Suprem. Lula no sols va passar 585 dies en una cel·la. Va sortir de la carrera electoral quan era favorit. Els comicis els va guanyar Jair Bolsonaro. Sergio Moro, el jutge que havia condemnat a l'expresident, va ser premiat amb el Ministeri de Justícia. Ja no és una figura exemplar. Se'l considera responsable d'haver polititzat a la justícia, d’igual manera que el fiscal Deltan Dallagnol.
Això mateix pensen diversos presidents llatinoamericans i l'argentí, Alberto Fernández. Cristina, suggereixen, és Lula. Luciani i Uruburu són les còpies argentines de Dallagnol i Moro. Fernández sosté que la part acusadora «no té proves» i la seva argumentació «és d'una feblesa jurídica molt gran». El judici, va coincidir amb Fernández de Kirchner, cerca intimidar als dirigents polítics. «Qui voldrà ser president si s'ha de fer responsable del que fan tots els funcionaris públics?».
Un horitzó de discòrdies
Davant una pregunta d'un periodista televisiu, el president va descartar en aquest sentit qualsevol semblança amb el que li va succeir al gener de 2015 a Alberto Nisman, el fiscal que investigava l'atemptat antisemita que havia matat el 1994 a desenes de persones en aquesta capital i que va ser trobat mort al seu apartament pocs dies després d'haver denunciat un pacte de la llavors mandatària amb l'Iran per a garantir la impunitat dels autors d'aquest acte terrorista. Fernández va dir que Nisman «es va suïcidar» i que fins al moment «no s’havia provat una altra cosa». I, de manera sorprenent, va afegir: «Espero que no faci una cosa així el fiscal Luciani».
El fiscal va assegurar sentir-se intimidat per la intervenció presidencial. «Aquest Govern li dona seguretat a jutges i fiscals», va respondre el president. El macrista Maximiliano Ferraro ho va denunciar per «instigació al suïcidi i amenaça d'assassinat mafiós». Altres integrants de la coalició de dretes han proposat sotmetre’fl a judici polític. «Ha violentat la Constitució», va sostenir Macri. Res sembla indicar que la tensió disminueixi. L'única cosa que podria treure al judici contra Fernández de Kirchner del centre de l'escena és un desastre econòmic. I aquest perill està latent.
