Una multitud va sortir als carrers de la capital argentina i de diferents ciutats del país per repudiar l’intent d’assassinat de Cristina Fernández de Kirchner i en defensa de la democràcia. Sindicats, moviments socials i ciutadans van respondre a la crida del president Alberto Fernández, qui, a la matinada de divendres, va considerar que l’atemptat és «d’una gravetat institucional i humana extrema». No només el peronisme, el partit al poder, comparteix aquesta percepció. Un sector de l’oposició de dretes ha intentat en aquestes hores de sorpresa separar-se dels discursos més bel·ligerants que van predominar abans de l’atemptat. Fernández va afegir que «ella continua amb vida perquè l’arma, que tenia cinc bales, no va disparar». El mandatari va visitar al migdia la vicepresidenta. «Està encara commocionada», va dir Gregorio Dalbón, advocat de Fernández de Kirchner poques hores després d’un episodi que ha commocionat l’Argentina.
El que fins ara se sap és que un ciutadà brasiler, nacionalitzat argentí, Fernando Sabag Montiel, va evitar el cercle de persones que custodiava i envoltava la vicepresidenta i va prémer dues vegades el gallet. El soroll se sent amb claredat en les gravacions.
Sabag Montiel sol exhibir a les xarxes socials un tatuatge al dors de la mà esquerra amb la Creu de Ferro, associada al nazisme. De moment, la principal hipòtesi de la jutgessa Capuchetti és que l’agressor va actuar en solitari.
S’estava preparant
Serà acusat de temptativa d’homicidi agreujat. La policia ja té el telèfon de l’agressor i la seva casa va ser escorcollada, trobant un lavabo nauseabund per estar tapat des de fa dies amb excrements, olles brutes i, a terra, roba i aliments, diversos consoladors, llenceria femenina i un fuet de cuir negre. El que va cridar més atenció a les autoritats no van ser les joguines sexuals: van requisar caixes amb prop de 100 bales. Un conegut de Sabag Montiel va revelar a Telefé Notícies que el jove «s’estava preparant» per al crim. «Sabia que sortiria a la televisió i sabia que seria detingut. No en tinc cap dubte», va dir.
«L’episodi ha commogut tot el poble», va assegurar també Fernández en decretar ahir dia no feiner perquè la societat sortís als carrers a expressar el seu rebuig a la violència. «Si la toquen hi haurà quilombo (embolic)», van cridar els simpatitzants de la vicepresidenta.
Als carrers van onejar banderes argentines. Homes i dones es van desplaçar pels carrers amb la mateixa pregunta. Sabag Montiel va actuar en solitari? Més enllà de les conjectures inicials, la investigació gairebé no ha començat i ningú descarta que l’atemptat vagi més enllà de la bogeria d’un desequilibrat. De moment, un altre interrogant irromp en aquesta emergència sense resposta: per què els encarregats de vetllar per la seguretat de Fernández de Kirchner van ser tan passius en aquests segons que li van poder suposar la mort?.
El març passat, la vicepresidenta va ser objecte d’un altre atac. El seu despatx al Senat va ser parcialment destruït pel llançament de pedres des de l’exterior. Fernández de Kirchner no era allà però va assegurar que «algú» havia «planificat» aquesta acció. Alhora, en diverses manifestacions de la dreta, es van exhibir borses mortuòries amb els noms de dirigents del Govern, guillotines i simulacions d’execució.
Quan el fiscal Diego Luciani va demanar 12 anys de presó i la inhabilitació permanent de Fernández de Kirchner per considerar-la el cap d’una «associació il·lícita» vinculada al negoci de l’obra pública durant els seus Governs (2007-15), ella va dir que era objectiu d’un «afusellament» mediàtic i judicial. No podia saber que, dies més tard, dos trets van fallar davant de la seva cara. Nombrosos líders mundials, entre ells el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, van mostrar el seu suport a Kirchner.
