Cristina Fernández de Kirchner no va advertir «en cap moment» que una arma l’apuntava al cap i podia acabar amb la seva vida. Així ho va dir a la jutgessa María Eugenia Capuchetti, que investiga l’intent de magnicidi que commociona l’Argentina des de dijous a la nit. La vicepresidenta també va assegurar que va ser quan va arribar al seu apartament quan va prendre consciència del que realment havia passat.
Capuchetti ja té un informe amb els peritatges sobre el material gravat per les càmeres de seguretat que circumden l’edifici on viu la vicepresidenta, així com l’ordinador i el telèfon mòbil de l’agressor, Fernando Sabag Montiel. Allà van trobar imatges relacionades amb grups neonazis. L’atacant s’ha negat a declarar davant de la magistrada.
Segons els pèrits que van analitzar la pistola Bersa calibre 32, el ciutadà brasiler-argentí no va comprovar que les bales entressin a la recambra. Per això va fallar els trets que haurien provocat una catàstrofe política en aquest país. De moment, els investigadors estimen que Sabag va actuar sol: és el producte d’una situació política molt polaritzada on les incitacions a la violència i l’odi han esdevingut llocs comuns a les xarxes socials i en part dels mitjans de comunicació.
L’interventor de l’Agència Federal d’Intel·ligència (AFI), Agustín Rossi, va assenyalar que l’Estat no tenia «cap alerta» sobre André Sabag, i el va definir com a «llop solitari, algú que per ell mateix ho va organitzar tot sense gaire logística». Tot i això, la hipòtesi d’una conjura d’un altre abast encara no està totalment descartada.
El peronisme, en el poder, i un sector de l’oposició de dretes ha acordat condemnar al Congrés l’intent de magnicidi, però ni tan sols l’atemptat ha apaivagat les profundes diferències que mantenen. La portaveu del Govern, Gabriela Cerruti, va lamentar que els sectors més durs del partit de l’expresident Mauricio Macri expressin encara sospites.
«Encoratjar la canilla»
«Vol continuar encoratjant la canilla», va dir. Més enllà de la discòrdia, per escassos segons, l’Argentina va estar a prop de tenir el seu propi «Bogotazo». El 9 d’abril de 1948 va ser assassinat a la capital colombiana el líder del Partit Liberal, Jorge Eliécer Gaitán. Les protestes van ser d’una enorme magnitud i el precedent del conflicte armat que va dessagnar aquell país durant més de mig segle.
