L’expresident de la Junta d’Andalusia José Antonio Griñán va dictar les resolucions que li han suposat una condemna de sis anys de presó -pels delictes de prevaricació i malversació de cabals públics- en el cas dels EROs «coneixent totes les irregularitats que s’estaven produint» amb anterioritat a la seva arribada al càrrec com a conseller d’Economia. Aquest és un dels arguments esgrimits pel Tribunal Suprem en la sentència de 1.205 pàgines donada a conèixer ahir que dóna fermesa a les condemnes imposades en el cas més gran de corrupció en què s’ha vist immers el PSOE.
La resolució sembla contestar les veus que, des que es va conèixer la decisió el juliol passat, han emparat tant Griñán com el seu antecessor en el càrrec, Manuel Chaves, en el sentit que a diferència de casos de corrupció vinculats al PP, cap d’ells es va enriquir amb els EROs. Així, el Suprem assenyala que «per a l’existència de prevaricació no cal que l’autor actuï guiat per motius d’interès personal o amb un ànim d’enriquiment o benefici personal, i és suficient que les resolucions que es dictin estiguin orientades a eludir el compliment dels procediments legalment establerts».
Pel que fa a la crisi social que en el moment dels fets afectava Andalusia, i que hauria motivat l’actuació de la Junta, els magistrats exposen que «no habilita ni és motiu per concedir subvencions al marge de la legalitat, ni justifica que se seleccioni els beneficiaris sense complir criteris objectius i sense exigir cap requisit, amb posposició de la resta dels potencials beneficiaris».
Amb aquestes afirmacions, el Suprem contesta les al·legacions realitzades per la defensa de Griñán en el recurs de cassació davant l’alt tribunal. El lletrat va basar part del seu recurs en destacar que els fets que l’Audiència Provincial de Sevilla va donar com a provats entre els anys 2000 i 2004 li eren totalment aliens.
