Rishi Sunak és el nou líder del Partit Conservador britànic i el proper primer ministre del Regne Unit. Així ho proclamava a les dues de la tarda hora de Londres el president del Comitè 1922, Graham Brady, entre els crits i els copets d’aprovació dels diputats reunits en una sala del Parlament. Al final, la candidatura de Sunak va ser l’única que es va presentar. La seva rival, Penny Mordaunt, es va apartar de la competició a l’últim instant i li va donar «tot» el seu suport. Ambiciós i pragmàtic, després d’una carrera vertiginosa i amb només 42 anys, Sunak s’ha convertit en el més jove dels primers ministres en gairebé 200 anys d’història del Regne Unit i el primer d’origen asiàtic.
En un breu missatge al país des de la seu central del Partit Conservador, Sunak va advertir de les dificultats econòmiques que hi haurà. «El Regne Unit és un gran país, però no hi ha dubte que ens enfrontem a un desafiament econòmic profund. Ara necessitem estabilitat i unitat. Serà la meva prioritat més absoluta unir el nostre partit i el nostre país». Sunak va prometre que treballarà «amb integritat, humilitat» i sense parar.
En una reunió prèvia a porta tancada, el nou líder va avisar els seus diputats que els conservadors s’enfronten a «una amenaça existencial» i va garantir que no hi haurà una elecció general anticipada. El seu mandat, els va dir, serà una tornada a la serietat i les tradicions pragmàtiques pròpies d’un govern conservador, en clara al·lusió al caos dels darrers dos executius, amb Boris Johnson i Liz Truss.
Legitimitat qüestionada
La victòria de Sunak estava pràcticament assegurada després que Johnson anunciés diumenge a la nit que es retirava de la competició. La forta oposició dels seus propis companys del grup parlamentari el va portar a llençar la tovallola. Gairebé dues terceres parts dels 357 diputats del grup es negaven a donar-li suport i fins i tot es va posar en dubte que hagués aconseguit els 100 avals necessaris per a la seva candidatura.
Sunak havia estat derrotat al setembre per Truss. En aquelles primàries tories va advertir una vegada i una altra de les catastròfiques conseqüències que tindria el pla econòmic de la seva rival, una predicció que s’ha complert, fins i tot amb conseqüències més greus de l’imaginable en un primer moment. Sunak no va aconseguir llavors convèncer les bases del partit, que van preferir la seva contrincant. Aquesta vegada ha estat el vencedor de la contesa amb un mandat que només alguns dels seus companys de partit li han atorgat.
El Regne Unit té un primer ministre que no ha passat per les urnes i ni tan sols ha estat elegit pels afiliats de la seva formació. Un cap de files al capdavant del país, amb una legitimitat qüestionada per l’oposició i per alguns dels seus companys de partit. Sunak va declarar que la seva intenció és «arreglar l’economia i unir el partit», però no va exposar cap programa de govern. «Els tories estan a punt de lliurar les claus del país a Rishi Sunak sense que hagi dit ni una sola paraula sobre com governarà. Ningú ha votat això», va dir la número dos del Partit Laborista, Angela Rayner. «Estem tenint una coronació, no una elecció», va explicar, tot afegint que «els conservadors han trencat les promeses i l’economia».
Brexit i ortodòxia fiscal
Sunak és un defensor a ultrança del Brexit. En el passat va indicar que vol «arreglar» el Protocol d’Irlanda del Nord, reformar totes les lleis de la Unió Europea vigents encara al Regne Unit i eliminar les regulacions financeres de la UE. Com a ministre de Finances amb Johnson va proposar la pujada de l’impost de societats del 19% al 25%, que havia d’entrar en vigor al mes d’abril.
També ha parlat de la necessitat de reduir el deute i tornar a l’ortodòxia fiscal. De moment no ha confirmat els plans d’austeritat i retallades als serveis públics, però tot indica que són inevitables i podrien anunciar-se en la presentació que farà el 31 d’octubre l’actual ministre de Finances, Jeremy Hunt. En política d’immigració, Sunak ha promès continuar amb el pla de deportacions a Rwanda de migrants que creuin il·legalment el canal de la Mànega.
L’elecció de Sunak hauria de tranquil·litzar els mercats financers, que veien amb inquietud un eventual retorn de Johnson a Downing Street. La Borsa de Londres va reaccionar positivament en saber-se la seva designació, igual que la cotització de la lliura esterlina. Els problemes, però, són enormes i de difícil solució, amb una situació de les finances públiques desoladora i una espiral en els preus que col·loca milions de famílies en la precarietat, per no parlar del prestigi perdut pel Regne Unit a l’esfera internacional.
Origen indi i multimilionari
Al setembre se li va escapar l’oportunitat de ser primer ministre. A l’octubre aquesta ambició s’ha fet realitat. Rishi Sunak no va llançar la tovallola quan Liz Truss el va derrotar a les primàries fa un mes. Ni va dimitir com a diputat, ni va marxar a treballar als EUA, com algun dels seus coneguts va suggerir. Va esperar la nova oportunitat i aquesta ha arribat molt abans del que s’esperava.
El Regne Unit té per primer cop amb Sunak un primer ministre que no és de raça blanca, ni de religió cristiana. Va néixer a Southampton fa 42 anys al si d’una família d’ascendència índia i religió hindú, que ell practica. Fill d’un metge i una farmacèutica, és el més gran de tres germans i els seus pares van posar tots els mitjans per proporcionar-li una educació d’elit. A la Universitat d’Oxford, els professors el recorden com un alumne excel·lent, madur i que treballava molt dur. La política aleshores li importava poc. El seu interès anava més aviat pel costat de les finances i el desig de fer diners. A la universitat, va formar part d’un club d’inversió i poc després de concloure els estudis va començar a treballar a la banca Goldman Sachs.
Va ser als EUA, quan feia un màster a la Universitat de Stanford, on va conèixer la seva dona, Murty, filla d’un multimilionari indi, fundador de l’empresa Infosys, amb qui es va casar el 2009. La seva dona té l’1% de la companyia del seu pare, una participació valorada en 793 milions, de manera que el matrimoni suma una fortuna de 839. Sunak es va veure en dificultats quan a principis d’any es va saber que la seva dona constava com a no resident per pagar molts menys impostos.
Sunak va arribar a la Cambra dels Comuns com a diputat el 2015 amb la victòria de David Cameron, però a diferència d’aquest es va declarar partidari del Brexit. El 2018 va aconseguir el seu primer càrrec a l’equip de govern amb Theresa May. Més tard va ser un dels primers a donar suport a Boris Johnson com a nou líder conservador, que ja al capdavant del Govern el va nomenar secretari del Tresor. Pocs mesos després, la dimissió del ministre de Finances, Sajid Javid, el va propulsar a aquest càrrec.
De mica en mica, les desavinences amb el primer ministre van ser evidents. Johnson va voler compensar els seus escàndols gastant més i més diners, mentre que Sunak volia imposar la disciplina fiscal, controlar el deute i augmentar certs impostos. La seva dimissió a principis de juliol va precipitar la caiguda de Johnson, cosa que li va suposar ser titllat de traïdor.
