Els més rics juguen on s'acaba Europa

La majestuosa actuació d'una de les millors jugadores de bàsquet de tots els temps, Diana Taurasi, el gran paper d'un Spar Citylift Girona liderat per Chelsea Gray, i el triple de Noemí Jordana que hauria forçat la pròrroga, són les principals imatges que queden de la visita de l'Ekaterinburg a Fontajau el passat novembre. Ara bé, més enllà dels 36 punts de Taurasi i de la sensació que l'Uni va posar contra les cordes el gran candidat a guanyar l'Eurolliga, la visita de les russes a Fontajau va deixar clar l'enorme diferència de potencial econòmic entre un debutant a la competició i el club més ric del continent. L'Ekaterinburg va aterra a Girona un dimarts, el partit era el dijous al vespre, i no va tornar cap a Rússia fins dissabte al matí. Els dos viatges amb xàrter privat a l'aeroport de Vilobí portant una expedició que, entre jugadores, cos tècnic i diferents acompanyants s'enfilava fins a la trentena de persones.

Per diners no serà. Un equip que és capaç de convèncer, naturalment a cop de talonari, Diana Taurasi perquè renunciï a jugar l'estiu a la WNBA i així afrontar més «fresca» l'Eurolliga no escatimarà diners amb els viatges. A Girona, les jugadores de l'Ekaterinburg varen entrenar-se poc i van conèixer bons restaurants; però, encara que només fos per l'immens talent de Taurasi, es van emportar la victòria. I això, guanyar, és l'únic que interessa a l'oligarca que ha muntat a Ekaterinburg l'equip més poderós del bàsquet europeu. Posant diners i més diners sobre la taula, l'Ekaterinburg porta cada temporada un munt d'estrelles a jugar, i a viure-hi set mesos tancades en hotels de luxe, a una ciutat russa situada on Europa perd el seu nom, 1.700 quilòmetres més cap a l'est de Moscou, i on als hiverns es pot arribar a mínimes de cinquanta graus negatius (ahir només vint). Enguany l'Ekaterinburg té grans com la mateixa Diana Taurasi, Brittney Griner (una de les grans icones del bàsquet nord-americà actual), Sandrine Gruda o la mallorquina Alba Torrens, que no va jugar a l'anada a Fontajau, però sí que ho farà avui (15.00, hora catalana), en un partit que les locals no poden perdre si volen assegurar-se el primer lloc del grup en aquesta fase de l'Eurolliga. Les russes, entrenades per l'alemany Olaf Lange amb l'ajuda de la seva dona Sandy Brondello?(tècnica de Phoenix a la WNBA), són primeres, però amb només una victòria de marge sobre l'Orenburg de Roberto Íñiguez.

Ortega creu en la victòria

Esportivament, l'Uni arriba a Ekaterinburg en el seu millor moment dels dos últims mesos després de quatre victòries consecutives entre Lliga i Eurolliga. «Guanyarem a Ekaterinburg. Ho veig. L'equip necessita donar un cop d'efecte i aconseguir-ho allà seria una proesa», deixa anar un optimista Miguel Ángel Ortega, que ha vist com el seu equip ha superat el sotrac de resultats posterior a la marxa de Chelsea Gray i a la lesió d'Artemis Spanou. Ara, més de dos mesos després, l'Uni s'ha reinventat amb un canvi d'estil de joc, molt més defensiu i amb l'agressiva Givens assumint el rol clau de la creativa Gray, i amb la bona notícia del retorn de Spanou que diumenge va tornar a jugar els primers minuts contra el Zamora a la lliga. L'aler-pivot grega és, segurament, la jugadora amb més talent de l'actual plantilla, juntament amb Jordana, però tot i que Spanou sempre ha estat una de les seves debilitats, Ortega continua convençut que els partits s'han de guanyar defensant. Començant pel d'avui a Ekatarinburg: «Taurasi? En el partit de la primera volta no teníem prou jugadores per defensar-la bé, ara amb Givens sí».

El partit d'aquesta tarda serà el del retorn d'Artemis Spanou a Europa, que, per culpa de la lesió, no n'ha jugat cap més d'ençà, precisament, el partit de la primera volta contra l'Ekaterinburg. Anna Carbó ha viatjat, però difícilment podrà jugar i Ortega afrontarà el partit amb vuit professionals.