La millor nit de la història del Girona

A la megafonia estava tot preparat. Com contra el Cadis, en què el club va estar hàbil per treure les samarretes que immortalitzaven la classificació matemàtica per Europa. Però això d'avui és una altra cosa. Posar l'himne de la Champions pels altaveus, amb l'eufòria de tota una ciutat entregada en cos i ànima al seu Girona després de remuntar al Barça en nou minuts que perduraran en la memòria, ho supera tot. Montilivi, amb la seva presència a la competició europea més gran que existeix ja confirmada, va sentir l'himne que a partir d'ara el diferenciarà del club que ha estat. Si Míchel parlava de noves dimensions, la va ben clavar. A tothom se li va posar la pell de gallina.

14.090 espectadors no van fer cap rècord, però van donar suport al Girona com en les grans ocasions. El d'avui, de llarg, va ser el Barça que menys caliu va rebre de les graderies de l'estadi. Ja ho va dir el club en l'anunci del derbi català: «A Girona, del Girona». Dit i fet. 4-2, recuperació del segon lloc quan només falten quatre jornades per acabar la Lliga i la cirereta de la Champions a la butxaca. Impressionant.

El Girona es menja el Barça i celebra la Champions (4-2)

Hi havia moltes autoritats presents, a la llotja de Montilivi. Començant per Pere Aragonès, que va provocar que l'himne de Catalunya sonés instants abans que ho fes el del Girona, una part de la identitat marcada que la gent canta amb devoció. Avui, amb un mosaic preparat pel club, que va estar a l'altura en el que podria entendre's com el primer test del qual es trobarà a partir del setembre, si és que finalment juga la Champions a l'estadi -qualsevol altra cosa no seria raonable-. A part d'un dels propietaris del Girona, Pere Guardiola -Ferran Soriano i Marcelo Claure no hi eren-, també hi havia Joan Laporta, president del Barça, com a màxim representant culer. Tampoc no s'ho va voler perdre Luis de la Fuente, seleccionador espanyol. Ni Lluc Salellas, esclar.

Montilivi també va estar de dotze, empenyent en els moments més delicats i deixant-se endur, tal com ha fet durant una temporada en què sembla sortit d'un altre món, en els nou minuts màgics de la remuntada. Van ser d'un descontrol emocional sublim. Va ser una passada: la millor nit de la història del club.

Subscriu-te per seguir llegint