Pesic torna a fer el Barça campió

Que Svetislav Pesic és tota una institució dins i fora del bàsquet europeu no és cap descobriment. Ho saben molt bé els bons aficionats d'aquest esport de les comarques gironines, però també els habituals al Palau Blaugrana, que amb ell a la banqueta l'any 2003 van veure com el Barça alçava la seva primera Eurolliga, a part de guanyar la Copa i la Lliga ACB. A Girona, Pesic només hi va estar una temporada. Temps suficient per portar l'Akasvayu Girona a l'elit del bàsquet europeu després de proclamar-se campió de la Copa FIBA Eurocup el curs 2006-2007.

Ara, anys més tard i després de passar per Dinamo de Moscou, l'Estrella Roja i València, ha tornat a Catalunya per dirigir de nou el FC Barcelona. I Pesic és molt Pesic. Fa just una setmana, el de Novi Sad (Sèrbia) es feia càrrec de l'equip conscient del repte que assumia i de la dificultat per redreçar un Barça Lassa que des del 2015 no alçava cap títol. Els qui coneixen bé Pesic saben que ell era un dels pocs tècnics que podien capgirar la situació de la secció blaugrana, però molt pocs els qui confiaven que ho podien fer en qüestió de dies. Allò que Georgios Bartzokas i Sito Alonso van intentar durant mesos, ell ho ha fet en només deu dies.

D'aquí a ben poc, la majoria dels jugadors -els qui encara no el coneixen- l'odiaran, però l'èxit normalment només és possible gràcies a l'esforç, duresa i sacrifici en els entrenaments.

Divendres, el Barça va superar el Baskonia, dissabte l'amfitrió Gran Canària i ahir l'etern rival, el Reial Madrid, que des de fa anys dirigeix el també exGirona Pablo Laso. El tècnic serbi va dur a terme el miracle de ressuscitar un equip sense cap camí durant els últims tres anys i mig. El Barça va acabar amb el domini blanc a la Copa per tallar una sequera que, sense comptar la Supercopa de 2015, arribava a la lliga de 2014 sense cap conquesta.

El Barça va arribar a marxar de 18 (40-58), i malgrat aquest avantatge se li van fer eterns els tres últims minuts. Abans, és cert que havia arribat a perdre de vuit (21-13).

El Madrid va tenir la victòria en la darrera possessió amb un triple de Causeur que no va entrar. Un obrir i tancar d'ulls que ho hauria pogut canviar tot. Taylor va agafar el rebot, però no va poder forçar la pròrroga, ni va reclamar falta de Claver ja amb el Barça celebrant la victòria (90-92) i el títol, deixant el Madrid sense la seva cinquena Copa seguida.