Mor Josep Maria Caravaca, un dels socis més il·lustres

No era gens estrany, uns anys enrere, acompanyar el Girona en un dels desplaçaments de la temporada i trobar-se amb Josep Maria Caravaca. Tot sol, guarnit amb els colors de l'equip de la seva vida, disposat a deixar-se la veu encara que competís contra milers i milers d'aficionats rivals. Podia ser a la Corunya, com també a Còrdova. Els quilòmetres no l'espantaven. Un dels socis més antics no podia permetre's el luxe de patir des de la distància i, sempre que podia, vivia els partits del Girona in situ. Dimecres Caravaca moria als 85 anys i ahir la Federació de Penyes el recordava amb un emotiu tuit. Aquesta tarda, toca cerimònia al tanatori, poques hores abans del debut de l'equip a la lliga contra el Valladolid. El 2012 el Girona FC ja li va reconèixer la seva antiguitat com a soci en un acte a peu de gespa a l'estadi.

Membre de la Penya Immortal, els seus lligams amb el món del futbol ja li venen des que era jove, quan feia d'àrbitres a categories regionals de Girona. Una etapa en què regentava el bar de la Penya Doble Set.

D'això se'n recorda, i prou, Quim Alegret, l'actual president de la Federació de Penyes del Girona FC. «Fa uns quaranta d'anys que ens coneixíem; a mi mateix em va arbitrar quan jo feia de jugador», rememora, tot definint-lo com «una persona ben tranquil·la, a la que li agradava fer les coses a poc a poc, sense presses. Era d'aquells als qui els agrada assaborir la vida, prendre-s'ho tot amb calma i gaudir».

A tot això, se'l recorda sobretot per la seva afició al Girona. «Era una persona entranyable, però també un seguidor de l'equip fins als límits». I no li falta raó. Fins que va poder, no va deixar d'animar al seu equip fos en la categoria que fos. A Montilivi i on fos necessari.